Arlequí Màscares (TANCAT)

La tradició catalana del paper cartró (gegants, capgrossos, titelles, cavalls de joguina, figures del bestiari com els dracs i altres patums) és l’essència d’aquest negoci que treballa la màscara: des de la tragèdia grega fins a la 'Commedia dell’Arte', passant per la tradició francesa, el teatre català popular (Dentat, Cap d’Ou, Dimoni) o el 'Noh' japonès. Una varietat que es completa amb les creacions de Jaume Serra i Samira Badran que, després de fer Belles Arts a Itàlia, van muntar Arlequí Màscares al Poble Espanyol de Montjuïc el 1982. El seu patrimoni: uns 300 models de màscares que permeten ser seriades sense perdre el caràcter artesanal. Turistes, col·leccionistes, activitats teatrals i festives són la clientela de la botiga del carrer Princesa on, a més de caretes, es poden trobar molts altres objectes de paper cartró. Curiosament, les màscares són moda als casaments. I és que, com en tot, hi ha tendències. L’última és la 'catrina'. La calavera –irreverent i àcida– creada el 1910 pel gravador, il·lustrador i caricaturista mexicà José Guadalupe Posada, i batejada així per l’artista Diego Rivera, ens recorda que la vida és un Carnaval.