Tireu la primera pedra
El Black Friday ho té tot per caure antipàtic: nom en anglès, origen ianqui –'sorry', Jan–, vocació consumista, ADN capitalista... Però combatre’l és una lluita perduda, com ho és reivindicar la Castanyada per sobre de Halloween. Si és difícil resistir- se a l’imaginari cinematogràfic de la carabassa amb malèfic somriure dentat i al 'trick or treat' amb disfressa de fantasma quan a l’altra banda hi ha Marrameu Torra Castanyes i una parada de venda de moniatos a 25 graus a l’ombra –sort dels panellets–, és impossible resistir-se als descomptes.
Qui mai no hagi sucumbit a la temptació de les rebaixes, que tiri la primera pedra. El Black Friday deu el seu nom al canvi de color dels números en la facturació de les botigues, de vermells a negres. Però quan són els comptes dels consumidors els que estan en vermell, benvinguts siguin els divendres negres. Per desemmascarar l’enorme marge de benefici de grans superfícies i multinacionals, i per fer gasto a les botigues de barri, encara que només et facin un 10%. -Marta Salicrú
