El club de la henna

Des de ben petita, la Sandra Vivancos es va familiaritzar amb les tisores, els assecadors i els tints. Llei de vida. La seva mare era perruquera. Però la nena va sortir curiosa. I observadora. Amb 21 anys va viatjar a l'Índia i allí va descobrir que les dones utilitzaven productes naturals per cuidar-se els cabells. Mentre aquí els oxidem amb amoníac, allà els petonegen amb henna. Mentre aquí som esclaves de la química, allà treuen profit dels regals de la natura. A la balança, dues mirades antagòniques de la bellesa. I la Sandra va decidir apostar per la segona. Amb esforç, estudi i molta passió. Només cal sentir-la parlar.

Fa dotze anys va obrir a l'Eixample la primera perruqueria ecològica de Barcelona. I potser també de l'estat espanyol. Allí va començar la seva particular evangelització: convèncer les dones que hi havia una altra manera de cuidar-se els cabells, lliure de silicones, parabens i olis minerals. La seva fe en aquesta planta miŀlenària que només floreix un cop a l'any l'ha portada a tancar la perruqueria i encetar un nou repte: Henna Morena. És el nom de la botiga que acaba d'estrenar al Born i també de la línia de cosmètica capiŀlar inspirada en la henna i les seves propietats màgiques. Un homenatge a la dona morena del Mediterrani i als seus rituals de bellesa ancestrals.

L'espai és bonic, evocador i molt femení. Sostres altíssims, mobiliari a mida. A les prestatgeries hi ha caixetes de henna, olis, xampús, mascaretes, pastilles de karité i altres productes artesanals com espelmes i sabons. L'olor és encisadora. Ja tinc ganes de posar els meus cabells en mans de la Sandra. I és que a Henna Morena, amb cita prèvia, us faran una aplicació de henna, juntament amb un diagnòstic del cabell i la millor manera de tractar-lo. Un espill, una cadira i dues hores pel davant. No es necessita gaire més per entrar al club de la henna. 

La Sandra prepara una infusió d'ortiga i lavanda. La deixa reposar cinc minuts. No és per beure sinó per mesclar-la amb la henna, una pols verda que no és res més que les fulles de la planta triturades. Observo els seus moviments i actua talment com si preparés una xocolata calenta. Quan la mescla està ben lligada, hi afegeix un rajolí d'oli de lavanda. I segueix remenant-ho fins que es crea una pasta espessa, però a la vegada fluïda. Amb una espàtula, me l'aplica curosament sobre els cabells secs. "Ara relaxa't, no pensis en res, gaudeix de la teva primera henna. Aquesta és una cosmètica lenta". I em cobreix el cap amb una tovallola-turbant, un disseny de la Conchi Medina, la seva mare.

La primera bicicleta, el primer petó, el primer sou, i ara la primera henna... O no, segons com ho miri. Amb els ulls tancats, viatjo a Marràqueix, a la plaça Djemà-el-Fna. Ja han passat més de dotze anys d'aquell cap de setmana. Una dona àrab em va pintar les mans amb henna sota un sol de justícia. Uns dibuixos preciosos i efímers, que van despertar admiració entre els meus amics i un odi irracional al meu cap quan dilluns vaig presentar-me a la feina, en una caixa d'estalvis. Què pensaran els clients si et veuen amb les mans tatuades? No sé què pensarien, tampoc m'importava. El càstig va ser una setmana arxivant papers. Però amb les mans pintades.

Al llarg d'una hora i mitja, he fullejat revistes de moda, he observat clientes felices i també turistes que volen saber què és cou en aquest peculiar espai. És hora de treure-la, m'avisa la Sandra. Em fa asseure en un rentador de caps, m'esbandeix el cabell i me'l renta amb paciència, com si estiguéssim a la perruqueria. Quan s'assequi veuràs el color que t'ha quedat. El to de la henna varia segons el tipus de cabell. I engega l'assecador. En el meu cas, com que és un castany clar, ha agafat un to rogenc. Jo me l'esperava fins i tot més intens. Espera't a veure'l a la llum del sol, somriu la Sandra. Però el que ja noto és un cabell sedós i brillant. Li feia falta, reconeixo. I ella assenteix.

Surto al carrer i em trobo dos amics. Ens saludem, ens fem dos petons, feia temps que no ens vèiem. Quina bona olor, diu un d'ells. Sí, sí, assenteix l'altre. Fa olor de bosc, d'herbes. No sé què és, però demà al matí et posaria dins del te.