Mai mirem solament una cosa. Sempre mirem la relació entre les coses i nosaltres mateixos. Aquestes paraules que John Berger va deixar escrites a l’assaig 'Modos de ver' ressonen en el nou projecte de la fotògrafa Maria Dias. Acostumada a disparar per caçar els instants decisius, ara aparca la càmera i centra la seva mirada en aquells objectes que poden perpetuar un instant de felicitat diària. Un got de vidre? Un plat de porcellana? Una il·lustració? Una tauleta de fusta? Un llibre d’art?
La màgia d’aquest espai va molt més enllà de les coses belles i útils que ofereix
A Mignon, Maria desa el píxel i s’abraça a la fisicalitat d’un elegant joc de cafè art-déco, d’una antiga bossa de vímet, d’unes estovalles florides que algun dia van ser unes cortines o d’una làmpada que ha perdut el compte dels segons que ha il·luminat vides alienes. La màgia d’aquest petit espai de Sant Antoni va molt més enllà de les coses belles i útils que ofereix, va del poder de mirar i de reconèixer-se en tot allò que ens envolta. Sobretot, en el gest més senzill, més quotidià, més íntim. I, precisament, són aquests gestos els que omplen un colmado d’objectes trobats tan afrancesat i musical com qui li dona vida.
