10 grans protagonistes de la cartellera

Entre el teatret de cartró de 'Fanny i Alexander' i els delirants escenaris on Natalie Portman ballava 'El llac dels cignes'. No crec que Joe Wright s’hagi empassat la passió cega que la Karénina sent pel comte Vronski. I li agraeixo que s’ho prengui a broma. La de Tolstoi és una obra mestra, salvem-la d’adaptacions amb factura de telesèrie de la BBC per a abúlics que passen de llegir-se el llibre.

La història resulta magnífica: com el músic de Denver Sixto Rodríguez passà desapercebut als Estats Units tot i el seu increïble talent i com va ser a la Sud-àfrica de finals de l’apartheid on es va convertir en un mite. Les cançons de Rodríguez van inspirar el moviment polític de l’època i els rumors sobre la seva figura van començar a abundar.

Margie Walsh és una dona maltractada. Té més de 50 anys, no té feina, té una filla minusvàlida i viu a Southie, un dels pitjors barris de Boston. Mercè Arànega, que és qui li dóna vida, és més directa: "És una dona a qui tot li va de cul". Quan comença Bona gent, l'acaben de fer fora dels magatzems on treballa, una mena de tot a 1 € nord-americà.

Joaquin Phoenix integra els tics de la seva bogeria en una aŀlucinada versió d’un àngel exterminador i Philip Seymour Hoffman modela, amb la seva veu amenaçant, el perfil d’un guru amb els seus punts dèbils. És, en definitiva, una admirable obra mestra.

Els primers minuts, dedicats al curiós origen del seu nom i al polièdric desvetllament de la seva fe poden desconcertar, però la pel·lícula ajusta el seu to en el moment en què s’enfonsa el vaixell que duia la família de Pi rumb al Canadà. És llavors quan comença la vertadera odissea, tant per al personatge com pel que fa al director.