5 noves sèries que has de veure

Mastegareu la injustícia. Cridareu a la pantalla. Patireu com vedells. La minisèrie sobre el cas dels cinc de Central Park us deixarà amb una sensació d’impotència bestial. Basada en la història real que va succeir el 1989 a Nova York quan la policia va decidir culpar d’un crim de violació cinc marrecs de quinze anys. Una sèrie compromesa amb la realitat, molt emocionant, anti-Trump i produïda per Oprah Winfrey. Quatre capítols de patiment necessari.

Ben fet: L’últim episodi centrat en el personatge de Korey Wise aconsegueix que t’hi impliquis a través de la interpretació, el guió, la direcció, tot. Hora i mitja d’immersió absoluta a la presó, a les pallisses i als guàrdies imbècils.

No cola: Els moments lacrimògens amb piano de fons. La història ja és prou trista i injusta, no fa falta amanir-la amb melodies melancòliques per forçar la llàgrima. Un lloc comú clàssic que no aporta res i et distancia de la realitat.

Disponible a Netflix.

Com si Winding Refn hagués esnifat David Lynch amb un tub de neó. La primera sèrie del director de pel·lis com Drive i Solo Dios perdona és el fill pedant que podrien haver parit 'Breaking bad' i 'True detective'. 'Demasiado viejo para morir joven' és brillant, contemplativa i, també, avorridíssima. Un thriller mafiós, somnífer i addictiu com una etapa del Tour . Una follada al ritme televisiu actual que gaudireu i patireu a parts iguals.

Ben fet: La música de Cliff Martinez acompanya la trama a la perfecció. L’ex Red Hot Chili Peppers és dels pocs elements que aporta ritme a la narració. Sintetitzadors a mig camí entre Jean-Michel Jarre i John Carpenter.

No cola: El mateix director diu que no és una sèrie de deu capítols, sinó una temporada de deu pel·lis. Per què es neguen a reconèixer que fan sèries? Winding Refn ha sublimat l’art de la pedanteria i mirar-se al mirall.

Disponible a Prime Video

Les dones 'cuquis' de Monterey tornen a la càrrega. Després d’un final de temporada de traca, aquesta segona entrega promet safareig per un tub enmig de l’opulència. S’accentuen els problemes del primer món, el culebrot i els petits grans drames de multimilionaris amb crisis existencials. La Riera made in Califòrnia ja és aquí. Tot plegat amanit amb una banda sonora que us farà plorar. La seguirem de prop.

Ben fet: Al trio de dives format per Nicole Kidman, Laura Dern i Reese Witherspoon s’hi suma Meryl Streep. Interpreta la mare del personatge que totes odien i arriba amb la intenció de rebentar-ho tot. L’ham infal·lible.

No cola: Alguns personatges semblen una paròdia d’ells mateixos, amb una superficialitat irritant. La sèrie sempre ha jugat a això, però patim perquè cada vegada pesi més el serial en detriment del thriller.

Disponible a HBO Espanya

“Mama, crec que soc trans”. “Transsexual?” “No, transhumana. Vull convertir-me en un ésser digital”. 'Years and years' és la conseqüència de tot allò que ens exposa Black mirror centrat en el dia a dia d’una família. El primer capítol enamora per la seva originalitat, els personatges i, sobretot, perquè mai havies vist una família així. És com si els Fisher d’'A dos metros bajo tierra' haguessin viscut al 2023. Russell T. Davies ('A very english scandal') n’és el responsable.

Ben fet: Una sèrie distòpica que s’explica a través de referents de la cultura pop del present. Des d’una possible reelecció de Donald Trump a la mort d’Angela Merkel. Aconsegueix parlar del futur des d’una proximitat esgarrifosa.

No cola: El precedent és tan clar, que més d’una vegada direu “això ja ho he vist a 'Black mirror'”. El repte que té 'Years and years' és que al llarg dels sis capítols aconsegueixi veu pròpia per acabar sent una sèrie en majúscules.

A un top 5 de creadores destacaríem per sobre de la resta a Phoebe Waller-Bridge. L'artista britànica està darrere i davant les càmeres d'una de les sèries més collonudes dels últims anys. 'Fleabag' té tot allò que li podem demanar a una gran comèdia: riures, ironia fina i tristesa. Tot per explicar la putada que representa remuntar la mort de la teva millor amiga quan ja has passat els 30 anys i has perdut tota l'afecció per l'espècie humana. Tots som una mica 'Fleabag'.

Ben fet: Des de la posada en escena del primer capítol fins al darrer, la segona temporada és magistral. Si a la primera es presenta el personatge principal, en aquesta veiem la seva maduració a través d'un personatge brillant: un capellà.

No cola: Les excessives mirades a càmera. 'Fleabag' és originalment una obra de teatre, de la mateixa Phoebe, i s'entén que vulgui mantenir aquesta proximitat amb l'espectador, però el trencament constant de la quarta paret en una sèrie es fa pesat.

Disponible en Prime Video.