5 noves sèries que has de veure
Et recomanem les millors sèries del moment perquè no hagis de perdre temps triant. Posa't còmode i gaudeix!
Estan subscrits a tot: Netflix, HBO, Filmin, Amazon Prime, Movistar +. També miren sèries a YouTube, a betevé i a TV3. Les veuen a totes hores i ho fan abans que ningú. Són autèntics devoradors, experts en relats, amants de la pantalla. Són tan fans de les sèries que fins i tot n'organitzen un festival: el Serielizados Fest. Sí, parlem de Serielizados, la plataforma d'addictes a les sèries feta per addictes a les sèries.
Aquí anirem compartint les últimes sèries que han vist i recomanen: novetats d'aquí o de fora, i també noves temporades de les nostres sèries preferides. Si no teniu clar què heu de veure, confieu en ells. Penseu que el temps que estalvieu triant quina sèrie veieu, pot ser temps invertit en més capítols. I hi ha capítols que valen or.
No hi ha temps per perdre: premeu el 'play'.
NO T'HO PERDIS: El top 5 de la cartellera de cine
Ja les has vist?
The boys
Superherois amb menys moral que un concursant de 'Gran Hermano'. 'The boys' explica la història d’una multinacional que crea superherois per salvar la humanitat. Darrere d’aquest eslògan? Pur negoci, pur fum. Autèntics cretins que davant de la càmera es comporten com rockstars i darrere es dediquen a fer el puto mal. Es passegen per platós de late night, i ocupen els cartells lluminosos de Times Square. Superherois objecte del capitalisme més ferotge, el format que ens faltava.
Ben fet: L’estètica punk suposa un revés a l’univers de sèries d’aquest estil que hem vist darrerament. Té un llenguatge canalla, el punt just d’humor i les ganes de voler ser diferent. Garth Ennis, autor del còmic, n’estarà content.
No cola: Totes les sèries relacionades amb Seth Rogen, productor de 'The boys', tenen un protagonista miserable i poruc. Ja ho vam veure a Future man, Seth. La vida del trentanyero desgraciat dona de si, però no tant.
Disponible a Prime Video
El caso Alcàsser
Fa uns anys que les sèries documentals ho peten. Primer venien de fora ('The staircase', 'Making a murderer'...), però ara les tenim a casa. De 'Caso Asunta' a 'El caso Alcàsser'. 25 anys després, Elías León Siminiani posa llum a aquest crim que als anys 90 va córrer pels platós de Nieves Herrero i Paco Lobatón. Una investigació que aixeca catifes i torna a posar sobre la taula fets del passat. Una feina periodística impecable.
Ben fet: La implicació de Siminiani en el lloc dels fets. Quan el periodista s’implica es tendeix al groguisme, però en aquest cas ens serveix per veure com reconstrueix els fets amb bisturí per corroborar el que va succeir.
No cola: Que Paco Lobatón segueixi amb la mateixa forma física. Quin pacte amb el diable ha fet aquest paio? Segueix igual que el 1992 quan presentava 'Quién sabe dónde'. Almenys ell dona la cara, de Nieves Herrero ni rastre.
Disponible a Netflix
The virtues
L'equip de Filmin està on fire. Després de les meravelloses 'Press', 'Informer' i 'Mrs. Wilson' arriba 'The virtues'. La nova sèrie dels creadors de 'This is England' supura un realisme esgarrifós per explicar la història d’un pare divorciat, alcohòlic que per sortir de la misèria busca redempció en el passat. L’anticlímax de l’estiu que hauríeu d’estar veient. I per si hi faltaven dosis de drama, la banda sonora la posa PJ Harvey. La bona ressaca emocional.
Ben fet: L’actuació de Stephen Graham. N’havíem gaudit a 'This is England' fent de hooligan, a 'Boardwalk Empire' posant-se a la pell d’Al Capone, a 'Taboo' fent d’amic pollós de Tom Hardy. I ara, com a protagonista aquí.
No cola: Els anglesos són els reis de les sèries curtes (cosa que agraïm) però a vegades es passen de rosca. Quatre capítols de 45 minuts que et deixen amb ganes de saber-ne més coses. Esperem la segona temporada amb ganes.
Disponible a Filmin
Así nos ven
Mastegareu la injustícia. Cridareu a la pantalla. Patireu com vedells. La minisèrie sobre el cas dels cinc de Central Park us deixarà amb una sensació d’impotència bestial. Basada en la història real que va succeir el 1989 a Nova York quan la policia va decidir culpar d’un crim de violació cinc marrecs de quinze anys. Una sèrie compromesa amb la realitat, molt emocionant, anti-Trump i produïda per Oprah Winfrey. Quatre capítols de patiment necessari.
Ben fet: L’últim episodi centrat en el personatge de Korey Wise aconsegueix que t’hi impliquis a través de la interpretació, el guió, la direcció, tot. Hora i mitja d’immersió absoluta a la presó, a les pallisses i als guàrdies imbècils.
No cola: Els moments lacrimògens amb piano de fons. La història ja és prou trista i injusta, no fa falta amanir-la amb melodies melancòliques per forçar la llàgrima. Un lloc comú clàssic que no aporta res i et distancia de la realitat.
Disponible a Netflix.
Years and years
“Mama, crec que soc trans”. “Transsexual?” “No, transhumana. Vull convertir-me en un ésser digital”. 'Years and years' és la conseqüència de tot allò que ens exposa Black mirror centrat en el dia a dia d’una família. El primer capítol enamora per la seva originalitat, els personatges i, sobretot, perquè mai havies vist una família així. És com si els Fisher d’'A dos metros bajo tierra' haguessin viscut al 2023. Russell T. Davies ('A very english scandal') n’és el responsable.
Ben fet: Una sèrie distòpica que s’explica a través de referents de la cultura pop del present. Des d’una possible reelecció de Donald Trump a la mort d’Angela Merkel. Aconsegueix parlar del futur des d’una proximitat esgarrifosa.
No cola: El precedent és tan clar, que més d’una vegada direu “això ja ho he vist a 'Black mirror'”. El repte que té 'Years and years' és que al llarg dels sis capítols aconsegueixi veu pròpia per acabar sent una sèrie en majúscules.