5 noves sèries que has de veure

Una sèrie basada en una història real sobre una jove, Esty, que escapa dels tentacles opressius d'una comunitat de jueus ultraortodoxos de Nova York i comença una nova vida a Berlín. No, no és una peli de diumenge a la tarda, 'Unorthodox' és una mini sèrie de quatre capítols que s'ha convertit en un fenomen que ens obre la porta d'un món tancat i secret que poca gent coneix, i ho fa des de la veracitat total i amb uns actors -també poc coneguts- que broden una interpretació magistral.

Ben fet: El més fàcil hauria estat fer la sèrie en anglès però no, han respectat l'idioma de la comunitat, el jiddisch. Un detall més de l'obsessió de tot l'equip de direcció i producció per donar-li veracitat a la sèrie.

No cola: La vida d'Esty a Berlín és la més ficcionada -no reprodueix la vida de Deborah Feldman, en qui es basa tota la producció- i, tot i que encaixa força bé en el fil de la història, la interpretació del grup de joves del Conservatori de Música no té tanta força com la resta de personatges. De totes maneres, volem una segona temporada. Sens dubte.

Disponible a Netflix.

El documental que més ens ha enganxat -i volat el cervell- des de 'Wild wild country' és aquesta sèrie sobre el tenebrós món dels criadors de grans felins als Estats Units. Us costarà creure que els protagonistes són gent real i no personatges inventats per un guionista fins a dalt d'LSD.

Ben fet: Al llarg dels set capítols va desvetllant noves i desconcertants cares dels diferents implicats. És especialment interessant l'evolució del personatge de Carole Baskin, propietària del santuari de felins i nèmesi de Joe Exotic.

No cola: Els capítols finals perden una mica de força respecte als inicials, però tot i això us quedareu enganxats amb loctite al sofà fins que no vegeu sortir els títols de crèdit finals.

Disponible a Netflix.

T'imagines no poder evitar pensaments pornogràfics sobretot el món que t'envolta? No parlem només de la teva 'crush', sinó de la teva cap, la cambrera que et serveix i ... els teus pares! A què ara no resulta tan divertit? Això és el que turmenta a Marnie, una jove amb TOC (trastorn obsessiu compulsiu) pur en aquesta addictiva comèdia dramàtica basada en la novel·la autobiogràfica de Rose Cartwright. Atenció, al principi us farà riure, però després veureu que parla d'un tema seriós, un trastorn mental, i ho fa amb respecte i sensibilitat.

Ben fet: Charly Clive, l'actriu que interpreta Marnie és un autèntic descobriment. No és fàcil posar-se en la pell de la protagonista de 'Pure' i ella aconsegueix que ens peguem a la seva desgràcia. De fet, vam patir amb ella tot el temps.

No cola: Aquest és precisament l'únic 'però' de la sèrie. Si busqueu diversió pura potser no és la millor alternativa. Us posareu tant en la pell de la protagonista que us sentireu angoixats en més d'una ocasió. Desitjareu que es curi!

Disponible a Filmin.

El primer capítol de 'Veneno' ja ha vist la llum. És la gran aposta d'Atresplayer, la plataforma de ficció del grup Atresmedia, i la segona sèrie que escriuen i dirigeixen Los Javis, creadors de 'Paquita Salas' i 'La Llamada'. Inspirada en les memòries autoritzades de Cristina Ortiz, la Veneno, la sèrie neix per explicar la història d'una icona explosiva i transgressora que l'any 96 va aparèixer per primera vegada en televisió, i va acabar assaborint el millor i el pitjor de l'èxit fugaç.

Ben fet: Aquest primer capítol és tota una carta de presentació commovedora, sensible i plena de bones idees i gust. Explicada en diferents temps i perspectives, amb originalitat i bona direcció, destaca l'elenc de personatges captivadors i molt ben interpretats. Los Javis aconsegueixen ressuscitar a través de tres actrius una Veneno que respira veritat, i al mateix temps fan una crítica ferotge de la teleporqueria que la va catapultar a la fama. Per cert, en la mateixa cadena que ara li fa aquest homenatge en forma de sèrie.

No cola: Grinyolen alguns diàlegs i metàfores una mica forçades i de sèrie 'teenager', però en un general es narra amb mestria i ritme. Si alguna cosa es pot destacar com a negativa és que Atresplayer hagi penjat només el primer capítol, deixant-nos provar un caramelet tan temptador sense poder degustar més (el rodatge ha estat camcel·lat temporalment a causa de l'estat d'alarma).

Disponible a Atresplayer.

La gran aposta d'Amazon per a aquest abril és una sèrie de ciència-ficció desconcertant i subtil com un floc de neu que s'eleva. Inspirada en els dibuixos del suec Simon Stålenhag, són vuit episodis independents però connectats entre si que narren les històries dels habitants que viuen sota la influència de The Loop, una instal·lació que estudia els misteris de l'univers. Una fantasia 'delicatessen' amb música de Philip Glass.

Ben fet: Des dels diàlegs fins a la fotografia tot està cuidat al detall, en una sèrie molt més suggestiva que enunciativa.

No cola: Sí, apareixen nens i nenes amb jaquetes dels 80, però no és un producte pensat per als amants de l'entreteniment fàcil. Si busqueu un nou gir de 'It' o 'Stranger things', no el trobareu. Però vaja, això, ben vist, no és un inconvenient, sinó tot el contrari.

Disponible a Amazon Prime.

Violència, cocaïna, festa i prostitutes de luxe. Així és com es distreuen els protagonistes de 'Exit'. Si ajuntem 'Trainspotting' amb 'El lobo de Wall Street' ens surt aquesta criatura absolutament passada de voltes però real. La història es basa en el testimoni de quatre inversors reeixits d'Oslo. Un reguitzell de bogeries d'aquest grup de col·legues casat i lliurats al capitalisme més rau amb quilos de bitllets i tones de despotisme. Es gaudeix amb facilitat.

Ben fet: Les converses donen el realisme i el detall necessaris per seguir entretinguts a aquesta colla de poca-soltes. Amb un humor negríssim en una història on tot és un drama, és ideal per a perdre la confiança en l'espècie humana.

No cola: Sovint els nòrdics marquen tendència i els americans les adapten en forma de remake, però aquí sembla el contrari. Un noruec intentant ser un ianqui. Es perd una mica la personalitat escandinava que fa tan interessant la ficció nòrdica

Disponible a Filmin.

Com si Eleven de 'Stranger things' hagués anat a parar a l’univers de 'The end of the f***ing world'. Esta mierda me supera, adaptació del còmic de Charles Forsman, és la nova dosi de Netflix per seguir alimentant el gènere 'comingof- age' amb adolescents emprenyats amb el món. Syd, la protagonista, té una manera brutal de canalitzar l’ansietat i la ràbia. L’inici és revelador: "Estimat diari, ves-te’n a prendre pel sac".

Ben fet: Incloure els superpoders en una història mil vegades explicada. Aquesta aportació, heretada del còmic de Charles Forsman, és un gran punt de partida que aporta originalitat a la típica història d’adolescents rarets.

No cola: Costa saber en quina època succeeix la sèrie. Vestits dels anys 90, cotxes dels 70 i teles de plasma actuals. La mescla d’estils us pot marejar si sou una mica sensibles. Que sigui vintage i actual alhora li resta credibilitat.

Disponible a Netflix.

L'adaptació de la novel·la de Roberto Saviano pren el reguitzell de dades del llibre per crear una història atractiva, amb una producció envejable i amb un equip creatiu consagrat en el gènere mafiós. Res podia sortir malament amb Sollima dirigint i Fasoli, Bisos i Saviano al teclat. Viatjareu a Mèxic, Itàlia, Estats Units, Senegal ... Tot per comprovar com la cocaïna governa el món i esquitxa bancs i grans empreses. Acollona perquè és real.

Ben fet: Cada personatge parla en el seu idioma, no com a 'Chernobyl'. Sentireu parlar espanyol a una iaia de Monterrey, anglès a un empresari de Nova Orleans, francès a un policia senegalès i italià a un capo calabrès. Per fi!

No cola: No us sorprendrà si heu vist sèries mafioses com 'Gomorra', 'Suburra', 'Romanzo criminale' i 'The wire'. 'ZeroZeroZero' no és arriscada ni innovadora, però t'atrapa per altres elements, com l'estructura narrativa. Bona merda.

Disponible a Amazon Prime.

Si us penseu que amb aquest títol us parlarem d’una sèrie de misteri o de la pel·li de Jim Jarmusch, aneu errats. 'La Tierra de noche' és una docusèrie que mostra per primera vegada com es comporten les espècies quan es fa de nit. Des de la selva amazònica a l’Àrtic fins a les grans ciutats. Hi veureu micos, pumes, ossos polars, lleons i bestioles que mai havien estat enregistrades. Per a diumenges de ressaca emocional.

Ben fet: Innovar en el món dels documentals d’animals. La BBC és el rei Mides del gènere, però Netflix està trobant el seu lloc apostant per premisses originals, com a 'La Tierra de noche' i a meravelles com 'Nuestro planeta'.

No cola: Es fa estranyíssim veure un documental sobre la vida salvatge sense la veu del mite, el guru, David Attenborough. La narradora aquí és Samira Wiley. Res a dir, però volem que torni Attenborough: contigo empezó...

Disponible a Netflix.

Feia falta una sèrie en català per a adolescents que també atrapés un públic més gran. 'Drama (Playz i El Terrat) arriba per recordar-nos que el talent local jove ho pot rebentar quan se’l deixa aflorar. Irreverent i directa com una comèdia britànica juvenil de qualitat ('Lovesick', 'Skins'...), 'Drama' podria ser l’'spin-off' punky i femení de 'Merlí 'sobre la vida de compartir pis amb 20 anys a Barcelona. Diàlegs tal com ragen amb uns personatges molt ben definits. Que no decaigui.

Ben fet: Elisabet Casanovas ho peta molt fort. Una actriu d’una capacitat bestial amb un personatge molt natural, despreocupadament sexi i amb un recorregut emocional potent. I amb Ignatius Farray com a pare. Estem molt 'in'.

No cola: Alguns recursos i girs de guió són força previsibles: l’embaràs, la malaltia, la infidelitat. Tot i això, la naturalitat dels diàlegs i els personatges s’acaben imposant a aquests factors a mesura que avança la història.

Disponible a Playz RTVE.