Cine per 4 euros als Renoir!

Hi ha pel·lícules que estan concebudes per convertir-se en una experiència sensitiva. Els seus mecanismes a través de la posada en escena s’orienten a exercir sobre l’espectador una sèrie de sensacions estètiques i emocionals davant les quals no hi ha lloc a la indiferència. O s’estimen o s’odien. Paula Ortiz s’ha atrevit a adaptar 'Bodas de sangre' a través d’un dispositiu visual irresistible, que porta la turbulència interna d’una sèrie de personatges consumits per les passions secretes. Els símbols, el poder devastador de la poesia, la catarsi expressiva i l’estilització formal configuren un paisatge teŀlúric i aŀlegòric, en el qual la teatralitat del vers es transforma a través d’una atmosfera fantasmagòrica. Una de les obres més singulars que ha donat el cine espanyol recent.

Cent anys després d’haver trencat els vidres de les botigues i d’haver fet explotar bústies de correus, les sufragistes britàniques tenen per fi la pel·lícula que mereixien. I gràcies a Déu no és el típic drama d’època. Sarah Gavron ha aconseguit que la història de les dones que reclamaven el dret a vot sembli real, immediata, tan arriscada que ens fa sentir la punta afilada del ganivet al coll. Acomiadades de les seves feines, tancades a la presó, separades dels seus fills, s’ho jugaven tot. Atenció al paper de Carey Mulligan, que hi fa d’una bugadera de l’est de Londres, abnegada i esgotada, amb els rastres del cansament sobre la cara. La primera hora de metratge gira al seu voltant. Està d’Òscar, brillant.

Amb 'El discurs del rei', Tom Hooper va firmar una de les primeres mostres del cinema de qualitat britànic d’ara. Són films basats en fets reals, de factura impecable i que se centren sobretot en els seus actors principals. Un exemple és Eddie Redmayne, que fent de Stephen Hawking va guanyar un Oscar. Un fet curiós, ja que en realitat l’estrella de la pel·lícula era la seva 'partenaire', Felicity Jones. Això és exactament el que passa en el nou film de Hooper, 'La chica danesa', que narra (i tergiversa) la història del matrimoni format pels pintors Gerda (exceŀlent Alicia Vikander) i Einer Wegener (Redmayne), que temps després passaria a dir-se Lili. En el fons, és tot el que desafia el film, és convencional i conservador.