D'A 2016: Sangue del mio sangue

Marco Bellocchio. Itàlia, 2015. VOSE. 106'.

Projectada als festivals de Venècia i Sevilla, 'Sangue del mio sangue' és una gran sorpresa, un dels films més moderns i singulars de l’última fornada del cinema d’autor. I no perquè el seu director sigui un desconegut (Marco Bellocchio és un dels veterans del cinema modern europeu), sinó per la seva força i la seva inventiva, la seva originalitat i el seu atreviment gairebé suïcides. Com es pot explicar la història d’unes monges del segle XVII i després saltar, sense xarxa, a un altre relat actual que passa a la mateixa ciutat? Doncs unint-les mitjançant un discurs feroç sobre la Itàlia d’ara i de sempre, i gràcies a un estil lliure, insòlit, que deixa amb un pam de nas certs 'avantguardismes' del cinema actual. Generosa en epifanies musicals, tonalment bipolar i juganera amb els gèneres, aquesta no és la pel·lícula que caldria esperar de Bellochio a aquestes alçades de la seva carrera.