DocsBarcelona 2016: els documentals que no et pots perdre

Rokhsareh Ghaem Maghami. Iran, Alemanya, Suïssa, 2015. VOSC. 90'.  

Sonita és una noia afganesa de 18 anys que ha entrat a Iran sense papers i es busca la vida als suburbis de Teheran. El seu esperit jove, enèrgic i vital l’anima a lluitar pel somni de convertir-se en cantant de rap, tot i la forta oposició de la seva família. La passió per la música xoca amb els plans de la seva mare que vol casar-la a canvi de diners. Fins i tot ja li ha posat preu a la núvia: 9000 dòlars.

Brian Hill, Sam Benstead. Regne Unit, 2015. VOSC. 77'.
 
Un original documental musical que ens mostra una escola del barri de Dharavi a Bombai, el suburbi més gran d’Àsia. La contemplació del dia a dia dels nens es combina amb les coreografies a l’estil Bollywood, en què ells mateixos ens expliquen cantant els seus somnis i esperances. Les cançons plenes de joia i vitalitat trenquen totes les idees preconcebudes sobre els entorns de pobresa extrema i constitueixen un autèntic monument de celebració de l’esperit humà. Una obra formalment innovadora que transmet l’optimisme exuberant de la joventut i fa un retrat únic de la vida a la Índia.

Friedrich Moser. Àustria, 2015. VOSC. 100'.  
Al final de la Guerra Freda, el matemàtic Bill Binney va rebre l’encàrrec de liderar un equip de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) per crear un revolucionari programa de vigilància. El programa ThinThread seria capaç d’interceptar qualsevol senyal electrònica, filtrar-la per objectius i oferir els resultats a temps real sense envair la privacitat. El sistema era perfecte, només tenia un problema: era massa barat.

Veronika Lišková. República Txeca, 2014. VOSC. 75'.  

En Daniel és un jove estudiant i escriptor de 25 anys. És el primer membre de la comunitat txeca de pedòfils que parla obertament de la seva malaltia. Mai ha abusat de cap nen i es planteja sotmetre’s a una castració química. Ha acceptat que mai podrà tenir una relació ni sexe amb algú que l’estimi. Decideix donar la cara per superar la por d’unes fantasies i desitjos sexuals que l’empresonen i són incomprensibles per la societat. Un retrat sensible de la seva lluita diària per conviure amb si mateix que ens enfronta a una incòmoda realitat.

Maria Teresa Larraín. Xile, Canadà, Costa Rica, 2016. VOSE. 75'.  

Mentre edita la seva última pel·lícula a Toronto, la cineasta Maria Teresa Larraín comença a perdre la vista. Decideix viure sola el dolor i tancar les portes del seu passat, convençuda que mai més podrà treballar com a artista. No obstant, la notícia de la mort de la seva mare fa que torni al Xile natal que va abandonar 30 anys enrere. Caminant pels carrers de Santiago coneix un món diferent que la inspira: el dels venedors ambulants cecs de La Alameda, la principal avinguda de la ciutat. Un viatge commovedor cap a les profunditats de la ceguesa, en una narració autobiogràfica plena de coratge i sentit de l’humor per enfrontar-se a una nova vida.

Herz Frank, Maria Kravchenko. Israel, Letònia, Rússia, 2014. 80'.  

El director Herz Frank va seguir durant els últims 10 anys de la seva vida la complexa historia de Larisa Tremblover. Casada i amb quatre fills, Larisa s’obsessiona amb Yigal Amir, autor de l’assassinat del primer ministre d’Israel, Yitshaq Rabbín, el 1995. Rabbín va liderar les negociacions de pau amb Iàssir Arafat i la dreta israeliana mai li va perdonar les concessions que va fer als palestins. Larisa s’enamora de Yigal visitant-lo a la presó, decideix divorciar-se i acaben tenint un fill. Avui en dia la seva relació segueix generant polèmica a la premsa sensacionalista del país. Yigal porta més de 20 anys a la presó, condemnat a cadena perpetua, i la seva figura produeix un gran rebuig en la societat israeliana. Aquesta pel·lícula va ser vetada al passat Festival de Jerusalem.

Matthias Bittner. Alemanya, 2014. VOSC. 89'.

Avui tots sabem que la Guerra d’Iraq es va justificar sobre una gran mentida: no hi havia armes de destrucció massiva. La font d’informació que Collin Powell, exsecretari de defensa d’Estats Units, va citar per justificar la invasió era un refugiat iraquià, Rafed Aljanabi, que actualment viu a Alemanya.  

L’any 2007 un grup de periodistes nord-americans van desmuntar la coartada d’Aljanabi i van evidenciar totes les seves mentides. Sense cap remordiment, Aljanabi es mostra orgullós d’haver fet caure el règim de Saddam Hussein. Va ser capaç d’enganyar als serveis d’intel·ligència o era una invenció que convenia a tothom? La seva història ens revela els mecanismes ocults dels interessos polítics i ens descobreix la naturalesa humana d’un personatge controvertit, més propi d’un thriller d’espies.