El secret dels 24 esglaons

Què passa si barregem les pel·lícules adolescents dels 80 amb les noveŀles històriques sobre templers? Doncs que apareix 'El secreto de los 24 escalones', una proposta tan desbaratada com insòlita, que podria haver-se convertit en un 'bestseller juvenil estiuenc si no fos perquè –voluntàriament o no– resulta massa extravagant per als gustos actuals. I és que al director Santiago Lapeira, autor d’una altra joia 'trash' com 'E.S.O.', li ha sortit una pel·lícula infantil-juvenil d’una altra època. El resultat és un film d’aventures sense acció, una excursió per la muntanya amb esperit educatiu –atenció a les lliçons d’història– sense gaire canya, protagonitzada per quatre xavals que tan aviat declinen en llatí com es diuen coses cursis a la llum de la lluna. Això sí, amb unes anacròniques veus doblades que de tan terribles acaben sent encantadores. Porta implícita tanta innocència en les seves imatges que fins i tot desprèn tendresa. Ara que per la cançó final d’Ana Torroja sí que no hi passo. –Beatriz Martínez.