Elio Petri. Itàlia, 1962. VOSC. 102'.
Un lampista de mitjana edat deixa la feina i es replanteja la seva vida després de veure com un home de la seva edat mor d’un atac de cor mentre anava de camí a la feina. Aquest film assenyala la inserció definitiva de Petri en un cinema indirectament polític, en el qual dominen els temes de l’exclusió i de la divisió del ser.
