Les 10 millors sèries del 2020

Luca Guadagnino fa rabieta. El director de la pel·li 'Call me by your name' no té cap pudor a l'hora de mostrar-se per sobre del bé i del mal quan parla amb periodistes. Deixant de banda el seu ego, s'ha de reconèixer que la sèrie que ha fet per HBO és una delícia. Un 'Euphoria' passat pel seu filtre indie europeu amb una amalgama d'adolescents italians i ianquis que cerquen la seva identitat sexual, estètica, vital, mentre viuen a una base militar dels EUA a Itàlia.

Noi coneix noia a l'institut i s'enamoren. Que original no? Doncs sí. 'Normal people' ('Gent normal') és l'exemple que a vegades és més important el 'com' que el 'què'. Llegint la sinopsi no hi ha res de nou i no desperta cap motivació, però les actuacions i els diàlegs l'eleven a un altre nivell. Basada en el best-seller de Sally Rooney, la sèrie ha estat a l'altura del hype que arrossegava. Senzilla, emotiva i moooolt real. Per què més?

El fenomen dels Javis té vida més enllà de 'Paquita Salas'. De fet, per fenomen el que han aconseguit amb 'Veneno'. La resurrecció de Cristina Ortiz (La Veneno), mite televisiu de l'Espanya dels 90, té una funció que transcendeix el pur entreteniment: reivindicar la inclusió de les dones trans a la societat actual. Una sèrie centrada en una història molt local amb una repercussió internacional a Llatinoamèrica i als Estats Units a través d'HBO Max.

L'arribada de Lady Di i Margaret Thatcher no ha eclipsat la vida de la Reina Elisabet II a 'The crown'. De fet, ha millorat les temporades anteriors i n'ha potenciat altres aspectes sense caure en el morbo i mantenint el pols narratiu. La sèrie de Peter Morgan cada any va a més. T'agradarà encara que no t'importi un borrall la vida de la corona anglesa i tota la fauna que l'envolta. Arribarà fins a les sis temporades, tot i que podria ser infinita.

Una història premonitòria del 2020 amb vuit capítols magistrals en pla seqüència. Sens dubte 'El colapso' (2019) ha estat una de les atraccions serièfiles més potents de l'any. Una sèrie sobre l'apocalipsi del món actual enmig de la pandèmia? Posi-me'n dues, sisplau. Un pèl masoquista, però ens la vam cruspir sense pensar-nos-ho. El primer episodi amb el supermercat com a primera escena podria ser real. I a partir d’aquí cada capítol millora l’anterior.

John Wilson ha estat una de les grans sorpreses del 2020. Durant sis capítols retrata la fauna de Nova York amb la seva càmera, amb un audiovisual més propi d'Internet que de producció d'HBO, i trobant temes universals com les bastides dels edificis, les fundes o com cuinar el risotto perfecte. Un reguitzell d'històries hilarants, freaks i molt tendres. D’aquelles sèries que et salven un confinament. Quan tindrem una versió sobre Barcelona creada per Roger Coma?

Una sèrie valenta que toca temes delicats i molt completa. La sèrie de Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña no té res a envejar a produccions internacionals de primer nivell com 'Line of duty' o 'The shield', rodada amb una motivació i amb una implicació actoral que veiem poques vegades a la ficció espanyola. En aquesta sèrie tothom va a una, des del creador al protagonista, fins al cap de localitzacions o de vestuari. Tant de bo no s’acabi aquí.

Deixem de reduir 'Better call Saul' a la categoria de 'spin off de 'Breaking bad'. Saul Goodman ens ha fet oblidar de la millor manera possible a Walter White. A més, en aquesta cinquena temporada, Vince Gilligan i Peter Gould, creadors de la sèrie, donen molt més protagonisme a la parella de Saul, Kim Wexler. Un gir que aporta frescor al xou i la converteix en un dels personatges femenins més collonuts del 2020. 'Better call Saul'? 'Better call Kim'.

Cada vegada costa més trobar sèries de llarg recorregut per culpa del consum hiperventilat i del ritme frenètic de noves produccions. Enmig d'aquest context ha florit 'BoJack Horseman'. Sis temporades retratant l'altra cara de Hollywood a través d'aquest cavall politoxicòman, egòlatra, fill de puta i molt humà. En aquesta última entrega hem assistit a la redempció d'aquest personatge. El millor que ens ha donat Netflix en tota la seva història.

Una noia de 32 anys ha fet la sèrie més madura sobre el #MeToo. Michaela Coel, en aquesta història amb premissa autobiogràfica, fa transitar a l'espectador i a ella mateixa entre diferents escenaris que li passen pel cap. Hi ha alguna cosa bona quan el mal ja està fet? 'Podría destruirte' és un missatge de l'agressor a la víctima? O de la sèrie a l'espectador? Queden moltes qüestions per resoldre, però l'important és que hi ha algú fent preguntes.