Les pel·lis de caníbals més bèsties de la història

Aquesta sèrie té molts detractors, però a mi m'encanta (si és que la valorem com a xiclet de mastegar visual). Una agent immobiliària d'aquelles que ensenyen cases d'urbanitzacions de postal es converteix, de cop i volta, en una mena de caníbal que només pot sobreviure menjant carn humana. La lectura és òbvia: el mercat del totxo et devora. Això sí, Drew Barrymore, encara que sigui un necròfag vampíric que pot caminar a la llum del dia, manté les aparences i els valors morals i familiars de l'Amèrica suburbial. Té gràcia.

La realitat sempre, sempre supera la ficció. El 2001, Armin Meiwes, de 43 anys. va arribar a un pacte amb l'enginyer berlinès Bernd Jürgen B, de la mateixa edat: es menjaria parts del cos de Jürgen, començant pel seu penis, fins a acabar amb la seva vida. Suposadament, Jürgen se li va oferir en un xat d'internet. I així va ocórrer; i Meiwes ho va gravar en vídeo (la cinta va servir de prova al jurat). Meiwes primer va ser sentenciat a set anys de presó (no sabien de què jutjar-lo!) i després d'una apel·lació el jurat va recapacitar i el va sentenciar a cadena perpètua. El film que narra l'episodi no es va poder veure a Alemanya però va guanyar el Premis de Sitges 2006 al Millor Actor, Millor director i Millor Fotografia

O com deia un amic meu, 'Vivens!'. El drama de la peripècia real d'un equip de futbol uruguaià que l'any 1972 va estavellar-se als Andes i va haver de recórrer a l'antropofàgia per sobreviure va ser alabat per la crítica, però també va rebre clatellots per la seva falta de realisme: veiem a actors anglosaxons joves, guapos i saludables com Ethan Hawke fent de llatinoamericans famolencs. I els supervivents van dir que les úniques escenes realistes eren la castanya de l'avió i el rescat: tota la resta, un pícnic comparat amb el que havien passat. L'any 1976 el fet ja havia inspirat una demencial i carronyaire sèrie Z mexicana, 'Supervivientes de los Andes'. La podeu veure sencera a YouTube!

Negra, negríssima comèdia dirigida per l'actor i director Paul Bartel (googlejeu-lo, un secundari llardós, entranyable icònic). Paul i Mary Bland (Bartel i Mary Woronov, la tigressa sexy de Warhol) són un matrimoni de beats asexuals de classe lumpen que somnien obrir un restaurant. Una nit, maten sense voler un 'swinger' sortit que volia abusar de la pobra Mary. I el matrimoni Bland (Sonso) troba en l'assassinat i robatori de depravats sexuals una font de finançament infal·lible. Amb tocs de comèdia 'screwball' i personatges tan hilarants com extrems (el fetitxista nazi! Doris la Dominàtrix!) això sembla un film de John Waters però sense la tendresa que sent el de Baltimore pels seus friquis. Destil·la humor negre i odi a tort i a dret, tant dirigit a liberals com a pixa-misses.