Richard Press. EUA, 2010. VOSE. 84'.
Quan algú es posi a detallar totes aquelles coses que donen mala fama a la gent de la moda –que si frívols, que si superficials, que si arribistes, que si consumistes– caldrà recordar-li que també existeix Bill Cunningham. El fotògraf del New York Times podria haver fet un exercici de branding amb el seu nom, i més des de l’estrena del documental, o haver bescanviat els seus excel·lents contactes per una mica més de fama i de diners, però s’ha estimat més mantenir-se sempre en un segon o tercer pla i continuar fent allò que li agrada, fer fotos en rigorós analògic als carrers de la seva ciutat i aconseguir que la roba tingui vida. El llegendari crític Rogert Ebert va dir d’aquesta pel·lícula quan es va estrenar el 2010 que el va fer feliç cada minut que va passar veient-la. No és per portar la contrària al desaparegut Ebert, però a estones aquesta felicitat es barreja amb melancolia, quan Cunningham parla o més ben dit no parla de la seva vida personal. Tot un asceta de la moda.
