Jennie Livingston. EUA,1990. VOSE. 71'.
Molt abans de Caitlyn Jenner i Laverne Cox, de Hari Nef i de l’entrada en massa d’expressions com 'yasss, queen' al lèxic pop, ser transgènere o queer i d’una minoria racial representava un bitllet sense retorn a la marginalitat. El voguing, la subcultura urbana que més tard havia de gentrificar Madonna, suposava un desafiament a aquest ordre establert. Als vuitanta, tenien lloc balls en què els practicants, quasi tots negres i llatins, competien en batalles de ball per la seva 'realness', per veure qui interpretava millor personatges del tipus 'reina gallimarsot' o 'executiu dels vuitanta'. S’agrupen per 'cases', com la Casa Xtravaganza, que nodreix de diversos protagonistes el documental, i cadascuna d’aquestes cases tenia una 'mare' o lideressa. No cal ser Freud per entendre el perquè d’aquest lèxic, ja que quasi tots els voguers havien vist les seves famílies reals allunyar-se. La documentalista Jennie Livingston va passar set anys immersa en aquest món i va acabar enduent-se el premi al millor documental a Sundance.
