L'Alba va deixar de cantar quan, amb només vuit anys de vida, va perdre el seu pare. Han passat tres dècades marcades pel silenci, i ara es disposa a fer totes aquelles preguntes que tenia guardades, per fer les paus amb un passat dolorós i per recuperar la veu i la història d'un home que, tants anys després de la seva mort, continua viu en la memòria emocional de milions de persones. La noia és l'Alba Flores i el pare, el gran Antonio Flores. Membres d'una nissaga de llegendaris artistes que han marcat la història d'un pais.
Perquè Antonio Flores segueix viu en les seves cançons, i aquesta pel·lícula li ret un homenatge que és, al mateix temps, un exercici terapèutic per la seva filla, l'actriu Alba Flores (la Nairobi de La Casa de Papel), i per la seva famosíssima família. Trufada de material d'arxiu, i d'enregistraments inèdits fins avui, Flores para Antonio abraça la mitologia, no defuig les ombres ja conegudes d'un home d'enorme fragilitat, d'alguna manera víctima del seu cognom, i, per damunt de tot, aposta per apel·lar a les emocions. Els espectadors acompanyem l'Alba Flores en el seu viatge emocional perquè, salvant les distàncies, també és el nostre. Més enllà, aquest documental té la signatura d'un dels cineastes més importants del país, Isaki Lacuesta, aquí al costat d'Elena Molina: la parella de directors aconsegueix que tots plegats acabem amb un nus a la gola d'extraordinària bellesa. Imprescindible.
Dir.: Elena Molina i Isaki Lacuesta (Espanya, 2025). 98 min.