Ha estat una de les grans sensacions del darrer Festival de Canes, i de fet es va endur el Premi del Jurat. No era la primera presència del cinema de Oliver Laxe en el palmarés del certamen, abans havia estat premiat per Todos vós sodes capitans (2010), Mimosas (2016) i O que arde (2019), però el guardó aconseguit enguany per l'explosiva Sirât és el primer participant en Secció Oficial. Els mèrits del cineasta són indiscutibles: la potència estètica del film va de la mà d'una història que barreja elements de road-movie amb un aire de western existencial rematat amb dues o tres escenes que deixen l'espectador amb el cul tort.
La trama de Sirât ens presenta un home (extraordinari Sergi López) que, acompanyat del seu fill petit, arriba fins al desert de Mauritània, on s'hi celebra una rave. El protagonista busca la seva filla desapareguda mesos enrere, i les pistes l'han dut fins allà. No la troba d'entrada, però decideix seguir un grup de participants que condueixen els seus camions fins a una segona festa techno. I és en aquest trajecte on les vides de tots plegats es transformaran de maneres que no s'imaginen. La radicalitat de la proposta de Laxe i la seva capacitat hipnòtica, per les imatges i per la música que les acompanya, aconsegueixen que Sirât sigui una d'aquelles experiències que van més enllà de la sala de cinema, i donem fe que les imatges i les sorpreses que s'hi amaguen acompanyen el públic dies, setmanes, després del seu visionat. Una de les indiscutibles pel·lícules del 2025.
Dir.: Oliver Laxe (Espanya, 2025). 120 min.