Després d'una discusió aparentment trivial, Antonio i Marta ho deixen córrer. O, més aviat, ell, un xef amo d'un restaurant que comença a posar-se de moda, decideix trencar la seva relació de set anys amb ella, ex atleta que ara treballa en un institut com a professora de gimnàstica. Aviat, l'Antonio comença a trobar-la a faltar moltíssim; la Marta, mentrestant, troba en la tristesa de la ruptura la justificació de la seva pèrdua de gana i d'uns problemes estomacals que aviat sabrà que tenen un altre origen. El diagnòstic mèdic serà una revelació per la protagonista, que decideix obrir-se a la vida i gaudir de petites coses que abans passava per alt.
Isabel Coixet adapta dos dels relats que composen Tres cuencos, el testament literari de l'escriptora italiana Michaela Murgia, i amb Tres adioses presenta un delicat i evocador cant a la vida molt allunyat en l'esperit i les formes d'aquella Mi vida sin mí amb la qual la mateixa cineasta s'acostava a un tema similar. També ens trobem davant una mirada molt particular a una Roma poc transitada a la pantalla. I davant d'un recital interpretatiu d'Alba Rohrwacher, la protagonista, molt ben acompanyada d'Elio Germano i el madrileny Francesco Carril (Los años nuevos). Commovedora, lluminosa, tendra i plena d'esperança, és una pel·lícula fabulosa.
Dir.: Isabel Coixet (Itàlia, 2025). 120 min.