Un director de cinema que viu distanciat de les seves dues filles des del seu divorci, quan elles eren nenes. Ara, amb la mort de la mare, reapareix a les seves vides i arriba amb una proposta per a una d'elles, una actriu teatral que pateix atacs d'ansietat cada vegada que ha de sortir a l'escenari: que sigui la protagonista de la seva nova pel·lícula, un projecte per a Netflix amb evidents tocs autobiogràfics. Al voltant d'aquesta premissa, Valor sentimental proposa una intel·ligent i profunda disecció de la família i tot allò que la pot conformar: els traumes, els comptes pendents, les ferides obertes…
En la història de Gustav i les seves filles hi ha espai per parlar del perdó, de la soledat, de les malalties mentals i del pes de l'herència. I amb l'ombra allargadíssima d'Ingmar Bergman, que és present en cadascun dels plans, de les decisions de guió i del mateix dibuix del protagonista masculí: és fàcil reconèixer trets de l'immortal director de Fanny i Alexander i El setè segell en la figura del personatge que interpreta Stellan Skarsgård. Ell és el director de cinema respectat i valorat, obsessiu i egocèntric, a estones cruel i sense filtres, emocionalment distant, que tracta de reconciliar-se amb les filles que va abandonar molts anys enrere.
Després de La peor persona del mundo el cineasta norueg Joachim Trier repeteix amb una magnífica Renate Reinsve i afegint al repartiment a tot un descobriment com Inga Ibsdotter Lilleaas (elles interpreten les dues germanes), Trier aposta per un drama familiar amb brillants tocs d'humor. Guanyadora del Gran Premi del Jurat del Festival de Canes, Valor sentimental aconsegueix que Joachim Trier es mantingui com un dels grans cineastes dels nostres temps.
Dir.: Joachim Trier (Noruega, 2025). 135 min.