Georges Franju. França, 1959. VOSC. 88'.
Un exemple claríssim que demostra que el terror es pot trobar més en la insinuació que no pas en l'evidència. La truculenta història d'un neurocirurgià especialitzat en empelts que esdevé l'assassí de noies joves per poder així restituir la cara cremada de la seva filla es veu sotragada per la presència fantasmal d'aquesta, una mena de morta vivent de qui només destaquen, darrere d'una màscara de cera, els seus ulls infinits. Aquest film va constituir la consagració de Franju entre un públic fascinat per la seva elaboració personal d'un realisme fantàstic que representa l'apoteosi d'un estil que ha sabut extraure com ningú la bellesa del terror.
