Definida per Scott MacDonald com a poderosa i inusual en els seus efectes emocionals, Rolls: 1971 convida als espectadors a participar en el procés sempre en curs de fer la vida humana més genuïna i més satisfactòria. És la culminació més eficaç de Huot de crear un cinema interessant i bell sense arribar a ser inaccessible.
Contrari al capitalisme cultural, Robert Huot abandona Nova York i es refugia en una granja de vaques. Allà hi filma Rolls: 1971 —anvers possible de Zorns Lemma (Hollis Frampton, 1970)—, en la qual troba una possible alternativa a partir de la informalitat dels diaris filmats, alternant exposició i descomposició mitjançant un muntatge audaç, com una «reducció» a pigments que fixa l’experiència, sense capturar-la.
