Christopher Lee: Com es fa un mite

Quan va acabar la Segona Guerra Mundial i Christopher Lee va deixar el seu paper d'espia (sí, sí, era un espia de debò; però no en busqueu informació, les missions on va participar encara són material classificat), va decidir utilitzar aquesta capacitat innata per mimetitzar-se amb l'entorn i reconduir la seva carrera professional com actor.

Va debutar al cinema amb un petit rol a 'La extraña cita' i va compartir projectes (sempre com a secundari, això sí) amb grans actors reconeguts. Entre d'altres, va compartir escena – una, concretament, la que veieu a la foto– amb Laurence Olivier a l'adaptació cinematogràfica de 'Hamlet' de 1948 que dirigia el mateix Olivier. La seva carrera va seguir sent secundària fins que no va entrar a la Hammer, productora de cinema britànica enfocada al cinema de terror.

D'aquesta primera etapa podem destacar 'El hidalgo de los mares' (1951) de Raoul Walsh amb Gregory Peck i Virgina Mayo i 'Moulin Rouge' (1952) de John Huston amb José Ferrer i Zsa Zsa Gabor.

Poc s'imaginava el bo d'en Christopher que el primer paper que interpretaria amb la Hammer acabaria per marcar la seva carrera: el monstre de 'Frankenstein' va ser el primer personatge d'una llarga vida com a referent del terror, el suspens i la màgia. La mòmia, Sherlock Holmes o fins i tot Rasputín van ser alguns dels personatges que van portar la fama a Lee al final dels 50 i la dècada dels 60.

D'aquesta etapa cal destacar la seva interpretació a 'La mòmia' del 1959, que segons la crítica és una de les seves millors interpretacions si tenim en compte l'època en què es va filmar i la limitació del vestuari a l'hora de gesticular. I, sobretot, la seva interpretació de Dràcula en la pel·lícula de Jess Franco, rodada a Madrid, a finals de la dècada dels 60. Pere Portabella i Joan Brossa van participar en la producció, i en van filmar el que es coneix com el primer 'making of' de la història, 'Vampir cuadecuc'. Lee, esclar, també n'era el protagonista.

Un cop arribats els 70, Lee ja és una estrella consolidada en el món del terror, s'ho emporta tot i a sobre funciona a taquilla. És en aquesta època quan treballa amb Billy Wilder (ja tenia els dos Òscars); roda a Madrid, Aranjuez i Toledo 'Los tres mosqueteros', i fa la que segons ell seria “la millor pel·lícula de la seva vida”: 'The wicker man'.

Però a finals dels 80 la seva carrera semblava que queia en picat. Lee ja portava molts anys actuant en el mateix tipus de perfil i els directors ja no l'imaginaven fora del terror, el misteri o l'aventura. En aquesta dècada va treballar a 'Gremlins 2' (sí, sí, la dos) i altres títols tan estrepitosos com 'Loca academia de policía: Misión en Moscú' i un capítol de la serie 'Las aventuras del joven Indiana Jones'. No bufaven bons temps.

La amistat que l'unia amb Tim Burton el va fer revifar. L'excèntric director va reclamar la seva imponent presència a 'Sleepy Hollow', 'Charlie i la fàbrica de xocolata' i 'Eduardo Manostijeras', entre d'altres film. Lee es va fer un habitual de la gran pantalla gràcies a la seva participació a dues macrosagues: 'El senyor dels anells', en què va donar vida al mag Saruman, i els primers tres episodis de 'Star Wars', com a malvat comte Dooku.