[image]
[title]Durant la postguerra, quan Londres era el decorat d’una obra de Terence Rattigan i tothom anava amunt i avall amb la cartilla de racionament, els Ealing Studios es van donar a conèixer com la factoria de la sàtira britànica més negra, per a cine i televisió. L’any 1947 van estrenar Hue and cry, un 'thriller' per a nens que va aixecar la torxa i va obrir camí. Per Alec Guinness, va ser la millor època. Encara no havia fet de germà dolent del 'Zhivago', ni havia xiulat la marxa sobre el riu Kwai. Amb una pròtesi dental plastificada i la pertinent ganyota podia passar pel pare que mai va reconèixer Steve Buscemi, un actor còmic dels que sembren terror. Els Verdi li dediquen un cicle que és per pixar-se de riure.
