Cinc anys de mam al Convent

Hi ha bars que, encara que no tinguin grans DJ ni coctelers experts en mescles caribenyes o nitrogen líquid, són importants, fins i tot insubstituïbles. Llocs que, encara que no facin córrer rius de tinta ni generin notícies, només amb la conjugació del verb 'ésser' acompleixen una missió, fins i tot una funció social. Bars que, com el Bar del Convent de sant Agustí -Bar del Convent per als amics-, se n'ha de parlar quan fan anys. I aquest acaba de celebrar els seus primers cinc anys de vida.
 
Un bar amb gàrgoles
La festa del lustre del Bar del Convent es va celebrar gairebé "per generació espontània", amb la participació dels mateixos clients i amics que l'han omplert de contingut cultural i social aquests anys: Ràdio Nikosia -la primera emissora realitzada per persones amb problemes de salut mental- o l'associació Mammaproof en són alguns.

Cinthia Salcini, la gerent del bar d'ençà del principi, corrobora que "potser no tenim el millor servei o el més ràpid, però allò important aquí és l'ambient, estar tranquil i a gust". Ja ho pot ben dir.

Ubicat dins el magnífic convent de sant Agustí, un edifici gòtic del segle XIV, les parets de pedra a la vista i les gàrgoles són alguns dels elements decoratius del bar. Vaja, que ni tots els Lázaro Rosa-Violán d'aquest món poden competir contra aquest interiorisme. Encara que Salcini explica que la seva magnífica terrassa, situada sota les voltes de l'antic claustre, no arrossega masses. "La gent que habitualment va a les terrasses vol veure la vida passar, i aquí ben poc veuen". Ells s'ho perden. Una única filera de taules, on s'està ben ample, controla tot un claustre monacal, arrecerat del brogit mundà.

Concerts amb cara i ulls
A l'interior, l'oferta passa per una programació de concerts regular: ara són cada dijous, divendres i dissabte de 18.30 a 19.30 h. "Ideal perquè la gent que surt de treballar faci una copa, vegi un concert i torni a casa". La limitació de volum no impedeix que s'hagin vist aquí formacions tan solvents com el duet de jazz  Spoondrift, en una programació densa i canviant, impròpia d'un bar de centre cívic (el mes passat van fer vint concerts ). Esclar que aquest no és un bar de centre cívic normal: "Els bars de centre cívic tenen una dotació pública per gestionar-lo. Aquí tota la gestió és privada".

El Bar del Convent, com podeu suposar, no és un local per cremar les nits fins a les últimes conseqüències, sinó més aviat per encendre-les: obren cada dia de deu a deu (diumenge d'onze a set) i acull un públic molt variat -encara que el familiar és ben rebut- i és un clàssic de la primera copa. Salcini defensa que ella ja fa anys que predica el tan en voga concepte de l'afterwork, encara que mai "l'hagi explotat com a concepte comercial".

Els practicants d'aquesta modalitat coneguda en la seva accepció més humil com la d'"anem a fer unes canyes després de la feina" es beneficiaran aquí de canyes a 2,20 € sempre amb tapeta, i també d'una carta de menjar on tot és casolà, on manen sobretot  empanades, pastisseria artesana, quiche i plats del dia generosos.

Salcini fa un paral·lelisme entre el bar i el caràcter del Born en l'últim lustre: "Era una època en què la gent pensava que el barri s'ompliria de turistes  i que perdria la seva identitat. Però la realitat és que els estrangers que van venir al barri fa set anys ja són del barri, se senten del barri i el cuiden. Treballem amb clients, no pas amb turistes. I això és maco"