El xou de Santi Millán

Fa poc més de mig any, Santi Millán ens parlava de l'actitud que havia adoptat davant de la situació de precarietat que tots vivim. Va ser rotund: "A mi la festa no me la treu ningú". I Déu n'hi do, la seva determinació: avui ens ho ha repetit. Santi Millán Live!, l'espectacle amb què el còmic torna al Capitol, és un aŀlegat a l'alegria i a les reials ganes de fer el que et rondi. En el seu cas, convertir-se en tot un showman a mig camí entre Robbie Williams i Rafael, envoltat d'una infraestructura a l'altura de les circumstàncies. En definitiva, un xou en majúscules. Ell mateix ens en fa una anatomia:

1. Santi Millán. Pot semblar obvi, però no deixa de ser important. Sense Santi Millán, no hi ha Santi Millán Live! Aquest no és un espectacle exportable a un altre còmic. Com és el Santi d'aquest espectacle? "Desenfadat, sense pèls a la llengua... En fi, el Santi que coneix tothom", explica. No pretén mostrar res de nou, perquè està molt orgullós del que ja té: la suficient desimboltura per omplir una hora i mitja parlant de la vida segons ell mateix. Conclusió? "L'única diferència entre el protagonista del llibre 50 ombres d'en Grey i ell, és que en Grey té un helicòpter. I es queda tan ample. Més informació i reclamacions a l'espectacle.

2. Música. "El meu somni era cantar", confessa. Aclarim que es refereix a cantar com qui ho fa a la dutxa, obeint a una harmonia pròpia, i amb cap noció de respecte cap als seus oients. El hit central de l'espectacle, Sigo de fiesta, és tota una declaració d'intencions, i un autèntic homenatge al decòrum.

3. Interacció amb el públic. "Després d'haver treballat deu anys amb La Cubana, no puc evitar interactuar amb els espectadors durant l'espectacle", explica. No hi ha res com provocar situacions incòmodes i observar la varietat de reaccions de l'espectador.

4. Projeccions i espectacle visual. "Com que ja he deixat clar que cantar no és el meu fort, puc confessar que el suport visual és una estratègia per despistar l'atenció", ens diu. El quid de la qüestió és envoltar-se d'una estructura que sigui tan impressionant com per fer que una nota desentonada passi de llarg. L'espectacle de mapping que acompanya l'actuació ho aconsegueix.

5. Oda a la disbauxa. El xou de Santi Millán és una clara apologia de la diversió, fins i tot, i en especial, quan el vent no bufa a favor. No se m'acudeix una millor data d'estrena per a aquest espectacle que Carnaval. Si algú té ben interioritzat l'esperit carnavalesc d'oda als plaers, aquest és Santi Millán. Tot i que últimament se li hagi despertat una faceta d'esportista extrem, no enganya ningú. Porta el xou sota la pell.

SANTI MILLÁN LIVE! Club Capitol. Fins al 31 de març