[image]
[title]Si abans eren Andreu Buenafuente i Berto Romero els què es vanagloriaven de no saber res amb ‘Nadie sabe nada’, ara són Juan Luís Cano i Guillermo Fesser, o el que es el mateix, el mític duet Gomaespuma, els qui assumeixen el paper de dignificar el desconeixement. De fet, de l’espectacle n’assumeixen l’esquelet estructural, la direcció d’Andreu Buenafuente, i una màxima basada en la improvisació i la immediatesa. La resta, és pura essència Gomaespuma, resultant de la complicitat d’un matrimoni artístic indissoluble que es va unir fa tres dècades.
Comencem per l’estructura de l’espectacle. ‘Nadie sabe nada’ consta de tres parts, de prop de 30 minuts cadascuna, i d’un afegit musical, en el qual el públic proposa un tema que els valents de la palestra hauran de musicalitzar en qüestió de segons. A la primera part, ‘Ellos no lo saben todo de ellos mismos’ ens trobarem amb uns Gomaespuma que rememoren històries viscudes. Un pre-escalfament a tot el que ha de venir, guarnit de comentaris sobre les pròpies anècdotes. Com si uns jugadors de futbol retransmetessin les seves pròpies jugades amb la perspectiva que dóna el temps. Els seguidors de la trajectòria del duet viuran en directe la re-masterització d’una caixa de pandora que custodia riallades d’antany.
La segona part, ‘Ellos han sabido algunas cosas hoy’ –una revisió de l’actualitat diària- és, tal i com ens recorda Juan Luís Cano, el que Gomaespuma ha fet a la ràdio durant tota la vida: filtrar la realitat a través d’un punt de vista original i únic.
A la tercera part de l’espectacle, en què el públic té la oportunitat de plantejar les seves preguntes i els seus dilemes existencials sense límits d’absurditat, arriba la gran dosi d’imprevisible. Què respondríeu si us plantegen aquest difícil interrogant? ‘El pot de julivert se’m cau el posi on el posi’. Ells, després de deixar els ulls en blanc davant d’una qüestió d’interès humà d’aquesta magnitud, van canviar el julivert per una herbeta més aromàtica i es van quedar tan amples. El repte és trobar la mel on en aparença només hi ha cera...i fer-ho abans que les abelles piquin.
Andreu Buenafuente ha estat el responsable de filar el material i les experiències de Gomaespuma per convertir-les en teatre. ‘Nosaltres som metralletes acostumades a la ràdio, on el tempo és un altre i la corporalitat és inexistent’, diu Cano, que continua explicant fins a quin punt el format de ‘Nadie sabe nada’ és traslladable a qualsevol mitjà per un motiu que es troba en l’essència de tots els canals de comunicació: ‘Al cap i a la fí, l’objectiu és narrar històries’.
Del 3 al 14 de juliol
BARTS
