Antic Beauty: bellesa i llum metàl·lica

França. Final dels anys 40. Una fàbrica de Peugeot. El dissenyador industrial Jean- Louis Domecq, cansat de treballar amb una llum pèssima, es va construir la seva pròpia làmpada. Es fixava a la taula, tenia el cos articulat i el cap era orientable. Una làmpada robusta, resistent i molt útil que va ser la llavor de la seva futura empresa. Perquè uns anys més tard, Domecq va començar a comercialitzar-la amb les inicials del seu nom: Ji-el-dé (pronunciades en francès). En poc temps, aquella làmpada que va sorgir d'una necessitat laboral estaria present en multitud de tallers i fàbriques de França. I poc es podia imaginar, que sis dècades més tard, les Jieldé conqueririen les cases més ben vestides del món. És i serà el poder de seducció del disseny industrial. Digueu-li Tolix, Fase o Jieldé.

Avui dia la marca Jieldé segueix produint i reeditant el seu catàleg, adaptant-lo a les necessitats actuals. Però aquestes làmpades no li interessen a Cyril Sauzay. A ell li agraden les autèntiques, les originals. Aquest jove francès va treballar deu anys al sector editorial, però en paral·lel cultivava un hobby: comprar làmpades antigues en mercats de vell i restaurar-les. Un costum que també es va emportar de París a Barcelona, on viu des de fa una dècada. Com passa moltes vegades, el hobby s'acaba convertint en professió. Ara en Cyril és un reputat restaurador de làmpades Jieldé. Un especialista de formació autodidacta i molt curós. Fa just un any va deixar la seva feina de negociant de drets de llibres per obrir una petita botiga-taller en un carreró del Born. El local, amb bigues de fusta i ferro, havia estat el taller d'un fuster, per això encara s'intueixen dibuixos a llapis a les parets decapades.

Antic Beauty és l'oasi del ferro i la fusta. No trobareu ni rastre del plàstic que es va mitificar als anys 70. És un petit espai que ret homenatge al moble industrial, aquell que va imperar a la dècada dels 40, 50 i part dels 60. Robust, resistent i a prova de mil cops. Arxivadors, taules, cadires, pòsters... aquí tot és metàl·lic i, creieu-me, tot és bonic. Els mobles porten tatuada la seva pròpia història. Cops i ratllades que expliquen que han viscut i han resistit. Però el que més abunda són les làmpades, la gran passió del Cyril. Evidentment, predominen les Jieldé, tot i que també hi ha antics focus de cinema Cremer i, fins i tot, un de RTVE. No cal dir que són una meravella.

Respecte i cura. Així entén el Cyril la restauració d'una làmpada. Res de malabarismes estètics. La seva voluntat és donar-los una segona oportunitat, però sense modificacions gratuïtes. Només busca que recuperin el seu esplendor original. De fet, les Jieldé són peces tan potents que no necessiten res més. Atrauen per la seva robustesa i, alhora, per l'elegància del seu esquelet articulat. Al Cyril li agrada que conservin la seva pàtina, per això el seu acabat preferit és un encerat de grafit. Em fixo en la base d'algunes làmpades. M'explica que les fa ell mateix, amb els discos de fre dels cotxes. Esclar, són de ferro. Les Jieldé originals estaven pensades per fixar-se a la taula de treball, per això no tenien base. I com alguns clients li demanaven llums de peu va idear aquesta solució, que fa que funcionalitat i estètica vagin de la mà. Llarga vida al talent d'en Cyril!