Botigues de disseny fet a Barcelona

Iriarte Iriarte és la firma de bosses de Carolina Iriarte, una argentina llicenciada en Belles Arts que va canviar les sabates per les bosses de mà. Treballa en aquest espai blanc, despullat, desangelat diria algú, i a l'altell té lloc el llarg camí que va des d’un moment d’inspiració fins a una bossa de pell de disseny.

Maria Roch i Anaid Cano comparteixen RooM, un espai molt ben vestit on trobareu la roba de seda de la primera i les sabates de la segona, sota la marca Anaid Kupuri. Per aquesta tardor, la dissenyadora ha creat Women & Horses, una col·lecció de sabates amb protagonisme dels colors potents, les cunyes i soles de fusta i els jocs de pell i pèl.

L'especialitat de Koetània, la joieria de l'escultor Daniel Bellido i l'arquitecte Marta S. Blanco, són les peces fetes a mida. Una pedra, un tros de vidre, una arracada de l’àvia i fins i tot un joc de paraules els serveixen per donar forma a les noves històries. Les aliances que s’allunyen dels acabats convencionals, d’arestes marcades o de secció quadrada, són l’altra predilecció d'aquests creadors. Però l’interès de la Marta i el Daniel per la joieria contemporània ha convertit la botiga en el punt de trobada d’una vintena de creadors amb llenguatges i estils diferents, que dissenyen i produeixen peces gairebé úniques, experimentals i artístiques.

Hi ha bosses de temporada, i n’hi ha per a tota la vida. Les de Pinza’t són d’aquestes últimes. Estan confeccionades amb lona de camió reciclada, aprofiten cinturons i sivelles de cotxe i, a més, estan pintades a mà per artistes urbans amb una tinta de creació pròpia que no marxa mai. Paraula de Samuel Nualart. Les seves són bosses a prova de bombes, ideals per a urbanites que han d’anar carregats amunt i avall: totes tenen doble costura, les cremalleres estan segellades i són impermeables.

Aquest és un espai dedicat a les aventures creatives liderat per les oslenyes –que són Aloma Lafontana, Ana vivero, Darabil i Maria Ninot–, un espai que reuneix els projectes de diferents artistes i artesans de la ciutat. Hi trobareu, entre d'altres, les creacions de Cocuan, Carme Payán, Marta Callen i Pam Wei.

Vinçon és sinònim de disseny. La botiga creada el 1941 per Enrique Levi i D. Hugo Vinçon –més tard va passar a mans dels germans Amat– s'ha convertit en un espai de visita obligada per als amants dels objectes i la decoració contemporània. S'hi poden trobar clàssics del disseny local com la TMM, la làmpada de Miguel Milà o setrilleres inspirades en el joc antigoteig de Rafael Marquina.

BD Barcelona, abans coneguda com a BD Ediciones de Diseño, va néixer als anys 70 de la mà dels arquitectes i dissenyadors Pep Bonet, Lluís Clotet, Cristian Cirici, Mireia Riera, Oscar Tusquets i Oriol Regàs. L'empresa continua viva al Poblenou, en un showroom on es mostren peces que han contribuït a editar, com els mobles Gaudí i Dalí, la cadira Tusquets i peces de Jaime Hayón i Martí Guixé, entre d'altres dissenyadors contemporanis.

El germen d’Amato Sole s’ha d’anar a buscar al Raval, en aquell local a mig camí entre un laboratori creatiu i una galeria d’art 'underground'. Allà Annamaria Amato i Ramon Solé van declinar molts verbs: dissenyar, reciclar, transformar i aprofitar. L’equilibri, però, el van trobar en uns altres dos: restaurar i crear. Les cadires de fusta amb un seient de platines de ferro responen a una necessitat. No sabien entapissar. Però sí que dominaven el ferro. Improvisar, inventar, regatejar. Jugant amb aquests verbs van començar a donar forma al seu peculiar estil. I recuperar objectes (o parts d’aquests) per crear-ne uns altres va fer la resta. La passió per la fusta la donem per descomptada.

Marc Morro, Clara Quintana i Oriol Villar van coincidir a Villar-Rosàs. El primer com a dissenyador industrial, la segona com a directora d’art i el tercer com a fundador d’aquesta premiada agència de publicitat. Però els temps canvien. I en Rosàs va prendre un camí i en Villar un altre. Tot i això, l’Oriol va conservar l’esperit d’un projecte que ara s’ha convertit en AOO (també coneguda com Altrescoses, Otrascosas o Otherthings), gràcies a la implicació del Marc i la Clara. Des de la seva agradable botiga-estudi del carrer Sèneca, segueixen ensenyant coses que els agraden, la majoria objectes d’ús quotidià, alguns fets per artesans i altres per grans marques. El ventall de producte (i preus) és molt ampli: caixes de mistos i draps de cuina de Hay, calendaris perpetus de Danese, setrills de Marquina, llibretes amb tapes de pell, vaixelles de peltre de Falcon, càntirs de ceràmica mallorquins... AOO ha fet un pas enllà i també ha començat a dissenyar i construir les seves pròpies coses de fusta en un taller del Poblenou. Al robust tamboret Tripo i un petit (i útil) recollidor de cables, ja cal sumar-hi l’enginyós set de “caixes normals”. A AOO seleccionen, editen i fabriquen coses que els agraden. I que també ens agraden, com la reinterpretació de la gandula de platja Pepitu, un clàssic de la cultura popular que se m’emporta a aquells estius feliços a les Cases d’Alcanar.

Plats i tasses antigues, les tecles d'un piano, el parafang d'una bicicleta. A tot se li pot posar llum, defensa Imanol Ossa, per això s'ha ocupat de convertir objectes que ha anat trobant en làmpades de disseny. Passeu pel Raval a conèixer les seves obres, peces irresistibles.

Fabricades a Itàlia, però dissenyades a Barcelona amb l'estètica, la geometria i la imatge com a principis. Aquesta és la fórmula Dos Noventa, la firma de bicicletes 'fixie' creada el 2010, que s'ha posat mig món ciclista a la butxaca. Resulta que els seus ferros són irresistibles; demaneu cita prèvia i comproveu-ho.