Una de les més grans i més singulars veus del cant jondo. Quina classe d’embruixament ens fa sentir la intensitat i l’influx d’Inés Bacán fins i tot abans de sentir-la cantar? És la seva manera d’aparèixer en escena, majestuosa i carnosa, amb aquesta primera mirada que dirigeix al públic, com per segellar un pacte, el de fer junts la travessia cap a un altre temps, el temps de l’ànima. Amb ella, cantaora i públic es fonen en una mateixa partitura.
Comparteix cartell amb l'espectacle de Mónica Valenciano Impregnaciones en la Srta. Nieve y Guitarra, un treball en solitari que a mida que avança va deixant de ser-ho, sembrant-se, d’alguna manera, des de ritmes, xifres de la dissolució i despullaments en un paisatge del qual tots passem a formar-ne part. Succeeix a través de l’escriptura del cos, la formulació de la seva gramàtica en curs, estar a la capacitat d’habitar qualsevol espai.
