El 'Monster' de K Danse

La companyia francesa K Danse és pionera en l'ús de les noves tecnologies aplicades a l'escena en viu, i ara ens presenten la seva darrera producció a la Sala Hiroshima: Monster. En parlem amb el seu director, Jean-Marc Matos. "Des del 1983 ens interessem per aquesta mescla escènica de cos i eines digitals, que en el cas de Monster ens serveix com a metàfora del món on estem ficats".

Les coses han canviat força en les tres darreres dècades, sobretot pel que fa al món digital. "La companyia va néixer amb la voluntat d'imaginar a quin nivell la informàtica podia contribuir al món de la dansa: primer fou usant ordinadors per a l'escriptura coreogràfica i de mica en mica es va anar implementant sobre l'escenari". A Monster el muntatge tecnològic que acompanya els dos ballarins –Mario G. Sáez, d'Erre que Erre, i Marianne Masson– és un joc de projeccions en diverses capes que aconsegueix un envoltant efecte 3D per al públic, amb el qual s'explica la història de Teseu, Ariadna i el Minotaure, des del punt de vista d'aquest tercer.

Potser més que altres llenguatges escènics, la dansa sempre ha trobat en la tecnologia un bon partenaire. Per Matos, el motiu rau en la centralitat del cos i en els seus múltiples llenguatges, "alguns d'ells en el territori de l'invisible, de l'intocable, que justament la tecnologia ens permet de percebre, com una experiència o una emoció augmentada".