Coreografia i direcció: Cesc Gelabert. Amb: Daniel Corrales, Lluç Fruitos, Virginia Gimeno, Ana Hierro, Lorena nogal, Luis Pedraza, Alberto Pineda.
No tenim cap dubte sobre l’interès teòric de la reflexió al voltant de les similituds entre el futbol i la dansa que ha conduït Cesc Gelabert a l’espectacle 'Foot-ball'. Tot i que la pràctica demostra la distància entre els dos llenguatges gestuals i constata l’eterna dificultat de la superposició de les imatges gravades i les accions en viu.
Aquest homenatge del coreògraf català a l’equip de Pep Guardiola parteix justament de la presència dels astres de la pilota de cuir a la gran pantalla que presideix l’espai escènic. Una vegada més observem l’enorme dificultat per aconseguir mantenir la mirada sobre els ballarins quan les projeccions s’enduen els ulls darrere de jugades històriques, com la de Messi que va recordar la de Maradona. De fet, a 'Foot-ball' hi ha dos relats, el de les imatges i el de les frases coreogràfiques inspirades, més que en jugades concretes, en els temes col·lectius d’un partit de futbol. Des de les parades del porter, Víctor Valdés en aquest cas, fins als gols dels davanters, tot passant pel llançament de faltes, les batusses a l’àrea durant el llançament de córners, els penals, la reacció del públic i fins i tot el desencís quan les jugades no surten bé.
La coreografia neix d’aquestes idees i ens sembla un bon treball de Gelabert ajudat pel brillant treball del compositor Borja Ramos i la no menys encertada il·luminació de Gelabert i Conxita Pons. 'Foot-ball' és un espectacle amb una factura visual impecable, amb imatges de gran bellesa i frases coreogràfiques de grup força emotives. El que caldria, però, és revisar la narrativa de l’omnipresent pantalla perquè no competís amb els ballarins robant-los el protagonisme.
