Concepte i direcció: Gabriela Carrizo, Franck Chartier. Intèrprets: Jos Baker, Leo De Beul, Eurudike De Beul, Marie Gyselbrecht, Hun-Mok Jung, SeolJin Kim i Simon Versnel.
Sembla que el públic encara està enlluernat amb aquell '32 rue Vandenbranden' que Peeping Tom va presentar al Grec de 2013. Des d'aleshores Barcelona espera amb candeletes la visita de la companyia capitanejada per Gabriela Carrizo i Franck Chartier.
'À louer' –que ha exhaurit entrades– dibuixa el retrat d'una família burgesa en decadència i explora la condició d'etern lloguer literal i metafòric que viuen una sèrie de personatges a qui res els pertany: les facultats físiques i mentals, l'èxit, el reconeixement, ni tan sols el propi cos, com retrata una primera escena brillant en què el majordom Seoljin i la mestressa es mouen espasmòdics sota el control d'una força desconeguda. Aquesta falta de control general sobre la pròpia vida deriva en un seguit de petites escenes que submergeixen el públic en un univers paral·lel d'il·lusions visuals, malsons i estranyesa a mig camí entre les atmosferes de Twin Peaks i l'absurd de Roy Andersson. Això és el millor d''À louer'.
Tot i així, si del que es tracta tot plegat és de presentar l'art i per extensió la vida com un terreny pantanós, a l'espectacle li falta transmetre al públic amb més força l'angoixa de viure envoltats de fang –en escenes com la dels humans-rates i la de Jos Baker llanterna en mà ho aconsegueixen– i no protegits a la butaca d'un teatre. L'espectacle deixa un regust irregular similar al de 'Vader', l'espectacle que van portar a l'última edició del Grec.
