En els últims quinze anys, hem vist Akram Khan amb Israel Galván, amb la seva companyia, sol, amb Sylvie Guillem i encara avui és un ballarí i coreògraf que ens fascina, sobretot per aquesta manera que té de barrejar la tradició índia del 'kathak' i la dansa contemporània, per com es col·loca davant l'espectador, de tu a tu, sense pensar que ni ets massa llest ni massa tonto. I aquí, a 'Xenos', transformat en un soldat indi de la I Guerra Mundial, aconsegueix llegar-nos la seva solitud, tal volta la seva desesperació, d'home que no entén per què és on és, conscient que, un cop acabada la batalla, serà llençat a les escombraries com un kleenex.
Khan, sol, pot amb tot. Té una presència escènica aclaparadora. A 'Xenos' té el suport de cinc músics que afegeixen drama i context a la peça. La seva dansa, també a poc a poc, es va separant del 'kathak', es va despullant, va abandonant les arrels, per acabar totalment occidentalitzada, contemporània, el mateix trànsit del seu soldat. El ballarí angloindi no busca ni la perfecció gestual ni l'espectacularitat, sinó que pretén que les emocions viatgin de l'escena a la platea. Només li cal moure's. Ell sol és un poema de Wilfred Owen, de Georg Trakl.
Direcció i coreografia: Akram Khan. Dramatúrgia: Ruth Little. Text: Jordan Tannahill. Interpretació: Akram Khan Interpretació musical: Nina Harries (contrabaix i veus), Andrew Maddick (violí), B. C. Manjunath (percussió i konnakol), Tamar Osborn (saxo baríton), Aditya Prakash (veus).
