Proposta poètica sobre el saber estimar-se, en la qual un home i una dona viatgen des de la mort fins a l’amor. Acompanyats pel so greu del vent en el metall, La desnudez respon a aquest lloc d’intimitat, on ja no existeixen les preguntes: la bellesa es troba en la nuesa mateixa. És una dansa que destrueix i, tanmateix, construeix quelcom molt líquid, d’acord amb la societat moderna.
Direcció, coreografia i espai: Daniel Abreu. Intèrprets: Dácil González, Daniel Abreu.
