Coreografia: Sylvain Huc. Amb: Cécile Grassin y Sylvain Huc.
Arcaic, visceral, violent… així és com es podria descriure aquest conte, explicat un centenar de vegades. La companyia francesa Divergences estripa aquesta narració infantil, centrant-se en les seves entranyes més que en la seva narració. Un llop, meitat animal, meitat assassí en sèrie. Una caputxeta vermella la innocència de la qual ajuda i insta a l’assassinat final. Tots dos es llancen a un duo fet de fascinació, atracció, joc, traïció, por i angoixa. En un paisatge sonor en viu, espurnejant, amb to alt i brunzits de vells vinils trencats, el “ullal” deixa als “cossos” un escenari buit, un espai real i oníric. El conte original, ja sigui la versió oral o la de Perrault, es despulla aquí de mitjans, elements de vestuari i il·luminació. Tot el que queda són nervis i músculs, respiracions curtes i grunyits, i algunes rialles per desactivar aquesta explosiva coreografia. Amb un estil expressionista o de dibuixos animats, aquesta caputxeta no tem ni a Bettelheim ni a Tex Avery i s’enfronta a pors i fantasies de la infància amb passió, poder i hipnotisme.
