Qui coi és Kader Attou?

El coreògraf francès, junt amb alguns col·legues, va protagonitzar la febre de la descoberta del hip-hop a nivell escènic, als anys 80. Nascut a França, fill de pares algerians, ha fet de les arrels un paisatge artístic obert a l’infinit. Presenta Douar.

L’any 1989 crees la companyia Accrorap, i l’any 94 es presenta a la biennal de Lió amb un èxit inesperat...
Va ser un gran moment per al reconeixement de la dansa hip-hop, que no estava encara institucionalitzada i alguns creien que s’havia de quedar al carrer. Però una sèrie de programadors i també alguns polítics ens van ajudar.

Hi ha hagut molts canvis des de llavors?
Buf! L’arrel continua sent la mateixa, però nosaltres hem canviat en moltes coses. El coreògraf no és més que un testimoni del que l’envolta. I, esclar, la meva visió del món als 43 anys no és la mateixa que tenia als 20. Per altra banda, que jo estigui dirigint un Centre Coreogràfic Nacional...

Quins avantatges i quines obligacions comporta?
És una eina formidable per treballar en condicions. N’hi ha 19 a tota França, i van ser creats als 80, inicialment pensats per a la dansa contemporània, amb la idea de permetre que els artistes tinguessin al seu abast els mitjans de creació necessaris. Fa nou anys que el de La Rochelle es va dedicar al hip-hop, i ara també hi ha Mourad Merzouki al de Créteil.

El hip-hop també ha canviat?
L’art, per definició, no és estàtic. Evoluciona, com evolucionen la mirada i el món on vivim. Avui és una dansa d’autor, mentre que abans era una dansa espontània. De fet, jo mai no he tingut un professor ni he anat a cap curs, tot ho he après al carrer.

DOUAR 2014 from Kader ATTOU on Vimeo.

Refugiats, immigrants, desarrelats... són el tipus de personatge de les obres d’Accrorap...
En haver estat creat al carrer, el hip-hop està arrelat a la realitat, i és una dansa extraordinàriament forta perquè crea lligams socials. Quan vas a veure un espectacle de hip-hop al teatre et trobes un públic molt barrejat: joves que el practiquen, gent de dansa, gent de teatre...

Quina és la història de Douar?
Volia explicar la realitat d’aquest país que és el dels meus pares. Però també era un espectacle que parlava d’un drama universal, que avui, amb el conflicte de Síria i tot el que ha comportat, hi ressona. Ara mateix, el món no avança gaire bé i els anys que venen no seran pas fàcils, tampoc com a artista.