Direcció i interpretació: Carmelo Fernández.
Referents ficcionalitzats, innovacions fracassades, intencions desestructurades. Espais de definició que no troben acollida, només transformació constant. Repetició complexa de valors individuals, de comunicacions codificades per a l’espectador. És en aquesta amalgama de pèrdua referencial on l’observador ha de centrar els seus esforços. El signe apareix trencat, com rebutjat, i així deixa a l’aire la possibilitat de llegir a través d’aquesta ruptura.
