Idea, direcció i textos: Aimar Pérez Galí. Dansa: Oscar Dasí, Jesús Bravo, Jaime Conde-Salazar, Aimar Pérez Galí.
Treball íntim i afectiu que aborda una època que encara a dia d’avui s’ha de visibilitzar i s’ha d’atendre amb la sensibilitat que li correspon. Un treball sobre la memòria, sobre els ballarins que van deixar de ballar massa aviat, sobre una comunitat que es va fer forta en un moment de gran debilitat i sobre el tacte i el contacte com a eina de supervivència. Però sobretot és un treball que parla de l’amor, del canvi i de la por.
