Aquesta peça de la Societat Doctor Alonso posa el Temps en escena, però no el pas del temps o la nostàlgia pel pas del temps o el drama del pas del temps, sinó el temps mateix com a matèria. El centre únic del discurs són l’energia i les possibilitats de moviment de cossos de gent que ja ha arribat als 70 anys. Més que coreogràfic, podríem definir Sobre la bellesa com un treball escultòric que deixa entreveure l’absència de moviment com a forma d’estar construint també espai i temps a cada moment. Acompanyats al piano per Agustí Fernandez, vuit persones grans executen diversos moviments, desplaçaments i gestos, en un fresc abstracte i internament silenciós.
Idea original i direcció: Tomàs Aragay.
