12 cançons per als bojos de l’esport

Són blanc de totes les crítiques i poques vegades hi ha algú que els deixi anar un compliment, però el grup Estúpida Erikah es va compadir dels més lletjos de la classe i es va atrevir a utilitzar el nom d’un àrbitre com a títol per una de les seves cançons. Targeta vermella? No, ben verda! L’homenatjat de la cançó és l’Iturralde González. La lletra ens trasllada al camp del Barça, ens parla del Ramon i l’Antònia, dos que fa molt que han complert les noces d’or, van sempre junts al Camp Nou, es miren i pensen: "Que el millor de ser del Barça, és ser-ho al teu costat...".

El Maite Zaitut és gairebé un himne a Badalona! Una cançó infantil i en basc? Sí, sí! El 2008 l’equip de bàsquet verd-i-negre va guanyar la Copa del Rei a Vitòria en un pavelló on sonava a tota hora el ritme de Maite Zaitut. Ara, cada cop que a la casa del Fiatc Joventut s’ha de celebrar alguna cosa la megafonia fa sonar a tot volum aquesta cançó. La tornada, simple però molt enganxosa, ve a dir: "T’estimo un munt! T'estimo un munt! Un munt de truites de patates!".

Ho va dir Gerard Piqué i ens vam fer un fart de riure. Durant la celebració del triplet, i en un Camp Nou ple a vessar, el central de la Bonanova no es va tallar ni un pèl i es va recordar del cantant colombià i de Cristiano Ronaldo. Roldán i el seu ‘Si no te enamoras’ van amenitzar la polèmica festa d’aniversari de l’astre portuguès la mateixa nit que l’equip blanc havia perdut per 4-0 contra l’Atlètic de Madrid. Allà va començar el declivi dels merengues i la fama d’un Roldán que ara, basant-se en les paraules del Piqué ja ha creat un nou èxit: ‘Contigo’. Gràcies Kevin.

Visualitzeu aquesta imatge: 7 h del matí, Bagà, 1.000 atletes a punt de sortir per completar 100 kilòmetres amb més de 6.000 metres de desnivell, i de fons... la banda sonora d''El Último Mohicano'. Pèls de punta! No exagerem! Si no us veieu amb forces de calçar-vos les vambes i ser el nou Kilian Jornet, aneu-hi almenys com a públic. Veieu de ben a prop la sortida de l’Ultra Pirineu i eixugueu-vos les llàgrimes d’emoció quan escolteu la melodia més famosa de la pel·lícula protagonitzada per Daniel Day-Lewis. No feu tard, que diuen que córrer està de moda!

Polèmics i fans del Manchester City. El cognom Gallagher és sinònim de festa, baralles sonades, futbol i 'citizens'. Encara no sabem si els germans Liam i Noel Gallagher es porten bé o no entre ells, però el que és segur és que són fanàtics de l'equip de Manchester que vesteix de blau. A l'Etihad Stadium les cançons d'Oasis sonen per megafonia o, directament, són entonades pels aficionats, i al final de la majoria de partits que el City juga a casa, jugadors i públic marxen cap a casa mentre a l’estadi sona 'Roll with it'. Liam, Noel, prou de ximpleries. Si us plau, torneu a fer música junts!

Va, deixeu de plorar! Barcelonins, barcelonines, sí, tots ens emocionem encara pensant en els Jocs de Barcelona 92, i part de culpa la té aquesta cançó que es va convertir en himne de la cita i que interpretaven Freddie Mercury i Montserrat Caballé. El líder de Queen, però, va morir al 91 i no va poder cantar amb la Caballé en la cerimònia d’inauguració dels jocs. Si en voleu més, busqueu també l''Amigos para siempre' que van entonar Josep Carreras i Sarah Brightman en la cerimònia de clausura dels millors jocs de la història. Sí, els millors –no ho diem només nosaltres eh!–.

El clàssic dels clàssics. La cançó que tots els clubs de futbol i totes les aficions del món voldrien fer seva. Si teniu la sort d’anar algun dia a Anfield o al Celtic Park, estadis de Liverpool i Celtic de Glasgow, la podreu escoltar en directe i us emocionareu sí o sí. Si no ho feu, és que no teniu sang a les venes! Originalment, la cançó es va crear per un musical de Broadway anomenat `Carousel´, però una banda de Liverpool, els Gerry & The Pacemakers, la van adaptar el 1960 i els aficionats dels Reds van començar a cantar-la abans de cada partit. Si el vostre equip no guanya ni a la de tres... proveu a escoltar el ‘You’ll never walk alone’ abans de saltar a la gespa... Potser us portarà sort!

No ens hem tornat bojos. El gendre modèlic, l’esportista 10, el rei de Roland Garros... és fan de Julio Iglesias. El déu del tennis, Rafa Nadal, ha reconegut més d’una vegada que el dandi espanyol és un dels seus artistes preferits. Nadal colpeja de drive des del fons de la pista i mentrestant el Julio canta tocant-se la panxa i removent el micro. 'Vuela alto' és a dalt de tot de la llista de Nadal i la lletra està feta a mida per la seva personalitat de ferro: “Llegar a la meta cuesta, te cuesta tanto llegar y cuando estás en ella mantenerte cuesta más”. Julio, Rafa, sou grans... i ho sabeu!

Una gran nit que va acabar sent ben fosca. Els dies abans d’una semifinal on es jugaven l’accés a la final de Copa del Rei, els periquitos van voler motivar afició i equip fent un vídeo basat en la cançó del mite dels mites, Raphael. Sergio García, Felipe Caicedo i Cristhian Stuani eren alguns dels jugadors del RCD Espanyol que hi apareixien recitant fragments de ‘Mi gran noche’ amb l’afició de fons taral·lejant la cançó. La melodia de Raphael els va portar sort a les rondes prèvies i es va convertir en l’himne de la Copa, però la màgia no va ser suficient per portar-los a la final.

Us agradarà més o menys Antònia Font, però haureu d’admetre que aquesta cançó és preciosa. Canadà, 1988, dos patinadors que representen Espanya abans d’actuar diuen que, si pesquen l’or, es casen. Es pengen el metall més preuat i, al mateix pòdium, un jutge de pista els casa mentre sona 'Atlantis is calling (S.O.S for Love)'. Sembla una pel·lícula de Disney i, realment, té poc de real perquè de patinadors espanyols a Calgary només hi va anar un, la Yvonne Gómez. Li va faltar parella, or i anell!

Anem de nou cap a Anglaterra perquè els britànics saben molt de música i de futbol! La lletra del ‘Three lions’ és un dels retrats més fidels del típic seguidor que ha vist poques vegades guanyar al seu equip i és més patidor que la mare més protectora del món. Parlen d’una Anglaterra poc creativa i que sempre la pífia, però que inexplicablement per qui no sàpiga què és el fora de joc, encara els fa somiar. Popularment es coneix com ‘Football’s coming home’ i va triomfar durant l’Eurocopa del 96, però abans del mundial del 98 i del 2010 se’n van fer dues noves versions. Què torni a casa el futbol i que tornin a rugir els tres lleons!

Aquesta és un 'bonus track´ què si encerteu a quin esport va lligada té premi. 'I'm an albatraoz', que ho està petant en totes les pistes de ball, va sortir en un anunci del centre comercial més fan dels perruquers i dels anglesos, i en el món de l’hoquei herba han estat llestos i se l’han agenciat. En les últimes competicions internacionals organitzades per la Federació Internacional d’Hoquei cada cop que hi ha un penal córner –una jugada a pilota aturada de força perill–, la megafonia s’engega i deixa anar uns quants: I'm an albatraoz. Es nota que els que agafen l'sticksón professionals, perquè segueixen jugant com si res, mentre el públic ja està gairebé anant cap a la disco!