15 raons per veure l'Eurocopa de futbol

Matins punt sí, matins punt no. És com aquella cançó de l’estiu –estil Summercat­ que cada any torna, l’escoltes contínuament i es fa infinitament cansina. Senyors... aquest any Barcelona sí que tindrà pantalla gegant per veure l’Eurocopa. Això sí, en cas que Espanya arribi als vuitens de final. L’Ajuntament es va negar a cedir un espai a la via pública però l’associació Barcelona con la selección va negociar amb el consistori, va recollir 36 mil signatures i va aconseguir assegurar el projector a partir de la fase eliminatòria. Yuhu! Si us agrada el futbol, prepareu el pitet i gaudiu d’un bon partidàs en format gegant, amb ambientàs i de la celebració posterior. Ara, sou dels que només pensar que haureu de suportar a 10.000 aficionats cridant com bojos, onejant banderes i cantant ‘Qué viva España’ ja teniu urticària? Calma i flexibilitat: és l’Eurocopa! (I sinó, creueu dits perquè els de Del Bosque no passin de la fase de grups).

Necessiteu una excusa per sortir de festa? Aquí en trobareu 51! L’Eurocopa ha crescut de 16 a 24 equips i és més democràtica que mai. Així, s’ha passat, també, de 31 a 51 partits. Canvieu de samarreta cada dia –o hora­ i beveu una cervesa per cada gol i sortiu de festa guanyi qui guanyi. Seran 31 dies non stop celebrant les victòries de la República Txeca, Croàcia, Itàlia, Polònia... Ara, després, no volem queixes si teniu ressaca o us desperteu de bon matí al metro.

I abans de la festa... el pub, oi? Taules i cadires de fusta, pintes i molts televisors. A on? Als pubs anglesos i irlandesos de Barcelona. Allà, sempre, s'hi respira futbol i acostar­-s'hi a veure l'Eurocopa és tota una experiència. Teniu els clàssics, amb el Michael Collins i el George Payne al capdavant però, també, podeu descobrir l'ambient ­molt jove­ i la música en directe del Dublin (Plaça de Joan Llongueras, 5) o la inesperada tranquil·litat del Dirty Dick's (Marc Aureli, 2): allunyat del centre, amb cerveses angleses ­i crispetes de regal­ és una perla on hi trobareu una clientela heterogènia, fidel i del barri.

'Quina calor que fa...' Hi ha alguna cosa més incòmoda que parlar del temps en un ascensor? Ho sabem, ho sentim i, tot i això, acabem per fer-ho i no sabem com treure'ns de sobre aquesta mania. L'Eurocopa arriba al rescat. Ja teniu nou tema trivial ideal per donar conversa a aquell desconegut amb qui cada dia féu els quatre pisos que us separen de l'oficina. Ara, parleu de clàssics: Itàlia, Anglaterra, França... millor no toqueu el tema Espanya i oblideu­-vos d'Islàndia, Eslovàquia o Albània. Us titllaran de freaks!

Oi que li posem noms als animals? Doncs la pilota oficial de la Eurocopa 2016 també en té! Es diu 'Beau Jeau', joc bonic vaja. Amb detalls blancs, blaus i vermells, en honor a França, és clar, Adidas va trigar 18 mesos en crear-la. Bah, quina ximpleria! Mec! No feu veure que us la bufa. Ens juguem una mà a què després de veure un parell de partits començareu a sentir una veu al cap dient­-vos: la vull, la vull, la vull...

Heu abandonat les emoticones i les lletres i parleu amb gifs i mems. Normal! Els futbolistes, els entrenadors i les competicions en sí són una mina d'or a l'hora de fabricar aquestes ximpleries. Vaja, que l'Eurocopa us nodrirà de recursos per enviar whatsapps i tuitejar com bojos. Cristiano Ronaldo plorant quan eliminin a Portugal, Sergio Ramos i Gerard Piqué abraçant-se, Zlatan Ibrahimovic fent alguna pallassada de les seves... Si teniu gen creatiu, busqueu webs on fabricar els vostres. Potser esteu fets per dedicar­-vos a això.

Els gavatxos... són els gavatxos. Antipàtics, prepotents, bruts, covards... són només alguns dels adjectius que se'ls hi pengen tradicionalment als francesos. Prou! Podeu deixar de 'matxacar­-los'? Aquest estiu són els amfitrions però arriben a la cita sense Benzema, no tenen gaire sort des del 2006 a escala internacional i sembla que encara enyoren a Zidane i Henry. Tenen números per fotre's una bona patacada. Però... i si donen la sorpresa? Nosaltres, confiem en ells perquè juguen a casa, perquè tenen a Griezman i a Pogba, llueixen força com a bloc i desequilibri... i perquè si triomfen ja tindrem excusa per menjar-nos unes quantes crêpes a Les 3 pommes.

Som d'Albània de tota la vida! Aquest país del sud-est d'Europa juga per primer cop a la seva història una fase final de l'Eurocopa i és la nostra debilitat. És com aquell grup independent que per res del món voldries que es fes 'mainstream'. El nom a seguir? Lorik Cana, veterà, pot jugar de central o de mig centre defensiu, és el líder, el jugador amb més caràcter. També ens hem encapritxat de quatre debutants més: Islàndia, Gal·les, Eslovàquia i Irlanda del Nord. El millor de tornejos així té relació amb tots ells. Descobrir jugadors que no coneixíem i veure'ls en acció ens encanta: sentim un formigueig i una il·lusió que ens porta a tuitejar i a enviar whatsapps a tots els nostres amics i coneguts. Ens desperta el nostre cantó més freak.

Són els nois de moda. Els propers Messi, Neuer, Ronaldo o Iniesta. Apunteu els seus noms perquè si tot segueix el seu curs en res ho estaran petant i ocuparan tots els rumors sobre possibles fitxatges. A Anglaterra, Marcus Rashford, el davanter de 18 anys del Manchester United està de moda. Va debutar amb gol amb l'absoluta i és ràpid, directe, es desmarca bé... A Alemanya, als seus 20 anys Leroy Sané, lidera l'atac de l'equip amb el seu físic. És àgil, lleuger, potent, explosiu... un corcó a l'extrem dret. A Polònia, Arkadiusz Milik, que junt amb Lewandowski forma una dupla atacant que pot superar a qualsevol defensa. I més noms: Kingsley Coman (França), Renato Sanches (Portugal), Elseid Hysaj (Albània) o Dele Alli (Anglaterra). Saba nova!

Des de que el Pulpo Paul ens va deixar –feu una pregària per ell­, estem orfes de pitonisses. Davant d'incrèduls i detractors aquest animaló va clavar tots els resultats del Mundial de 2010 i ens va avançar que Espanya guanyaria per primer cop el títol. Nosaltres ens vestim de pop per un dia i ens llancem totalment a la piscina. Els diables vermells ­en cristià Bèlgica­ s'emportaran l'Euro. Per què? Tot i les baixes de Kompany i Lombaerts, tenen a Hazard, De Bruyne i Lukaku i al 'colchonero' Yannick Carrasco. Tornen setze anys més tard a una fase final, al mundial de 2014 van arribar fins als quarts i ara, encara més madurs, no han de tenir por a ningú.

D'acord és molt infantil però que aixequi la mà qui no hagi criticat mai el pentinat d'un futbolista? No sabem si som nosaltres o què però aquests nois –amb carinyo­ tenen molt temps lliure. Si el futbol no us diu res però sou lectors fidels del 'Cuore' i fans dels seus 'arg' engegueu el televisor i prepareu­-vos per un festival de pentinats. Rapats amb cueta, to groc subratllador, crestes... Agafeu crispetes i feu-vos un fart de riure. Si us plauau, si teniu nens, que no els copiïn!

Ens encanten. Els partits de costellada amb amics tenen molt d'encant i, amb l'Eurocopa de fons, la facilitat per muntar­-ne és molt més elevada. Tant veure futbol per la tele fa venir ganes de vestir­-se de curt! El campionat continental ens recorda que tenim a l'armari una samarreta d'Anglaterra, de Romania o de la República Txeca... i les patxangues del cap de setmana són la millor excusa per posar-nos-les i emular les fintes per banda de Kingsley Coman, la presència de David Alaba al mig camp, els gols de Thomas Müller o el desequilibri de Gareth Bale. Gràcies Euro!

Si alguna cosa preocupa culers o merengues és que no es lesionin ni Ronaldo ni Iniesta ni la resta de figures dels seus clubs de l'ànima. Durant els partits se'ls hi barrejaran els nervis pel desenllaç i el patiment per si algú es trenca. En 3,2,1 carregaran contra la mania d'anar amb la selecció, el calendari i ja no tindran clar si prefereixen veure guanyar el seu equip o el seu país. Mirar­-los serà més divertit que veure una pel·lícula de Tarantino!

Us enrecordeu dels intercanvis de cromos al pati de l'escola? I d'aquelles visites al Mercat de Sant Antoni per aconseguir l'últim per completar la col·lecció? Quina nostàlgia! Doncs doneu­-vos un gust i aprofiteu que hi ha Euro per comprar­-vos l'àlbum de torn. 96 pàgines i 680 cromos amb una doble pàgina per cadascun dels sis grups, imatges de cadascun dels jugadors, del aficionats, un espai propi pel crack de cada equip... És el millor regal que us podeu fer! Tengui, falti, tengui, falti...

Tot i el fracàs d'Espanya en l'últim mundial, els de Vicente del Bosque són un dels favorits a emportar­-se el títol. Talent, bon joc... al final, estem davant una selecció formada per alguns dels millors jugadors del món. Si la bandera espanyola penja del vostre balcó, teniu moltes opcions d'acabar per emocionar­-vos veient a Casillas alçant la Copa. Si Catalunya no és Espanya i us importa un rave el que faci el país veí... viureu qualsevol resultat amb indiferència i podreu gaudir del futbol sense nervis. Ara, si sou d'aquells que senten gairebé un odi profund per les Espanyes, confieu en què els eliminin i, si us va la marxa, celebreu la victòria d'Itàlia, Alemanya o qui sigui... a la plaça d'Espanya.