9 vídeos d’esport per pixar-se de riure

No perdeu el temps i aneu al segon 9 del vídeo. En serio. La resta no cal que el mireu que són moments massa cruels i potser us faran plorar de pena! Veiem una saltadora d’alçada que comença a córrer per agafar embranzida i fer el salt de la seva vida. El fa? Jutgeu vosaltres mateixos. Nosaltres només podem dir que estarem eternament agraïts al muntador del vídeo per incloure el moment dues vegades seguides. Amb una no n’hi havia prou!

Sabeu quina va ser la nostra primera feina? Fer de guarda de seguretat al Camp Nou. Avorridíssim, paraula! Des de llavors tenim predilecció per qualsevol persona que exerceixi aquesta professió. Mireu el vídeo! Poques persones podrien guanyar aquest home en expressivitat. I tot sense veure el partit! D’esquena a cistella, contagiat per l’eufòria del públic, s’emociona com pocs. Sí senyor!

Veure el vídeo: https://vine.co/v/iI7YtZV0FhJ

Ho confessem: no som gens d’aquestes celebracions massives que els futbolistes fan després de guanyar una lliga, una Champions o fins i tot una Copa del Rei. Segurament, per això, vam riure molt fort en veure com en el 2011 a Sergio Ramos li queia el trofeu des de l’autocar. Cap a les 4 de la matinada, quan s’acostaven fins a la Cibeles, se li va escapar de les mans i vau caure per davant d’un autocar que hi va acabar passant per sobre. Brutal.

Pablo Villa és un corredor de muntanya capaç de completar curses de més de 100 kilòmetres i amb desnivells pronunciats. Vaja, que domina les pujades i les baixades! Aquest esportista nascut a Lleó es pren, també, la vida amb humor. Així, va triar una de les curses més dures del calendari per transformar-se en un home de 76 anys i córrer amb camisa de quadres i boina fins a la meta. Es va posar el dorsal al kilòmetre vertical de l’Aventon de las Palancas, una prova de poc més de 1’89 km però amb més de 1.000 metres de desnivell positiu: una autèntica paret!

Veure el vídeo: https://www.facebook.com/salomonrunning/videos/vb.184041215345/10158966867860346/?type=2&theater

Un formatge que roda i roda... i desenes de persones corrent com boges perseguint-lo. És real? Sí, els humans som així de simples. A Gloucester se celebra cada any el Cooper’s Hill Cheese Rolling and Wake un festival del formatge rodant que té ja fama internacional. Des del cim es llença un formatge que pesa uns quatre quilos i els participants corren per agafar-lo. El premi? Emportar-te el formatge a casa. Com participa tanta gent, hi ha pendent i s’agafa velocitat les caigudes i les lesions són... força freqüents.

La belga Kim Clijsters va ser una de les millors jugadores del món de tennis. I, com molts d’altres, té bon sentit de l’humor. A Wimbledon 2017 va protagonitzar l’anècdota del dia en el partit de dobles d’exhibició que va jugar. Entre el públic hi havia un home que anava recomanant-li com servir. Ella el va convidar a baixar a la pista a intentar tornar el seu servei i el va vestir de blanc per respectar les normes de Wimbledon. Chapeau per Clijsters i pel poc sentit del ridícul de l’aficionat. Les patxanges tenístiques són una mina, busqueu a youtube i fareu uns riures!

Un nen què de, posem, sis anys? Imaginem la història: acaba el partit i aquest petit aficionat espera la sortida dels jugadors. És el seu equip preferit d’hoquei gel i ja poder veure el partit en directe li sembla al·lucinat. Ara, no se sap com, arriba a col·locar-se el primer just a la sortida de la pista. Un a un, els jugadors piquen el puny amb ell. Heu vist la seva cara? No podem deixar de mirar-la en bucle.

Enllaç al vídeo: https://vine.co/v/OeUYTVOuTM2

Diuen que l’autogol més graciós del món del futbol és el que es va fer Chris Brass, un jugador anglès del modest Bury FC. Ara, remenant una mica per internet ens hem trobat amb un altre que, per nosaltres, el supera. Atenció a la història: el porter atura el penal i un company se li acosta per celebrar-ho. Què passa? Se’ls hi escapa la pilota i acaba al fons de la porteria. Gol!

Això també és un clàssic: s’acosten a meta, celebren la victòria i els hi pispen en els darrers metres. Ara, el que li va passar a aquest ciclista fa encara més riure... o més llàstima. Mira enrere i veu que té els rivals llunys, travessa la meta i aixeca els braços convençut que ha guanyat el títol mundial però no. Falta una volta! Ara, quan arriba l’sprint definitiu –ara sí- torna a marcar el ritme però un rival belga li acaba passat per davant. Sí, al principi fa gràcia però, després, quan el veiem al podi tan seriós no podem evitar sentir llàstima per ell. Ànims!