[image]
[title]D’esperit africà però nascuda al Brasil, la capoeira és mestissa en l’origen i en la forma. Barreja de dansa, art marcial, acrobàcies i música, és patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO i, sí, també té adeptes a Barcelona. A priori pensareu que tot és hihi, haha i festa però la capoeira, a banda de divertida, és una disciplina molt més física i intensa del que sembla!
Quedem a dos quarts de vuit al Parc de la Barceloneta amb el mestre Boca Rica i el grup d’alumnes de l’associació Cordão de Ouro i... comencem a jugar. No fem broma! Jugar és el verb capoeirista per excel·lència. “No podríem dir que dansem perquè, potser tu comences fent un moviment de ball i l’altre et respon amb un atac i a partir d’aquí comenceu a lluitar. Així que sempre parlem de jugar!”, ens explica en Boca.
Al mestre li diuen Boca Rica perquè sempre té un somriure a la cara. Al nostre costat també hi són el Pinha, la Cobrinha, el Sheen –per Charlie Sheen– i el Pintor. Nascuda com una forma de resistència a l’opressió, quan era una disciplina perseguida, els practicants s’amagaven darrere d’una nova identitat per no ser identificats i és típic que, encara ara, els capoeiristes rebin un sobrenom i ‘perdin’ el seu original.
A nosaltres, de moment, no ens canvien el nostre però fem uns estiraments i un escalfament i, seguint les indicacions d'en Boca, el nostre cos ja comença a moure’s de ginga en ginga. Són cinc lletres per descriure el moviment fonamental de la capoeira. Des del seu balanceig, es posen en pràctica tota la resta: les puntades de peu, les escombrades, els girs... Escoltem, mirem i provem de fer-los i de primeres seguim el ritme però, cap al final, juguem sense ensortir-nos-en encara gaire. Per sort, formem parella amb un company ben avançat –i amb molta paciència– que ens explica mil cops com combinar bé la puntada de peu amb la ginga i una finta i, més o menys, fem una cosa passable. Sí, oi Boca?
Són minuts preparació per a la festa final: la roda. Si no n’heu vist mai una en directe, ja feu tard! Així és com, des de sempre, es practica la capoeira. Formem un cercle i el berimbau, l’instrument de corda que acompanya a la capoeira, comença a marcar el ritme. Al·lucinem. Els companys canten, piquen de mans i dos valents es posen al mig i juguen al seu so. Potser en la vostra primera roda no sortireu al centre però no per això deixeu d’implicar-vos-hi! Sentiu la música, canteu, poseu atenció en qui juga... “La bona capoeira només té lloc quan tots els que formem la roda responen. És un art i si un dels seus elements falla, no hi ha capoeira. No és només ball, ni lluita, ni música. Ha de ser-hi tot”, puntualitza el Boca.
I la cosa no acaba aquí. Si comenceu a fer capoeira descobrireu que també hi ha graus. De primeres sereu cordão verd, us batejaran i lluireu una mena de cinturó d’aquest color i, poc a poc, passareu al groc o el blau. Abans, però, d’atabalar-vos amb colors, proveu una classe amb el Boca qualsevol dia de la setmana al local del Gòtic o, si és a l’estiu, a l’aire lliure, al Parc de la Barceloneta. En fan també per nens! Millorareu la vostra agilitat, coordinació, motricitat, guanyareu en rapidesa i, a més, coneixereu gent de tot el món i segur que apreneu força portuguès. Què més voleu?
Obrigada e axé!
Grup de Capoeira Cordão de Ouro Barcelona
Classes de dl. a dv.
Carrer Nou de Sant Francesc, 20 (Gòtic)
bocarica@gmail.com
