Els millors jocs de cucanya

Heu dinat amb un parell de persones al costat que no sabeu ni com es diuen. Típic! Si heu convidat a gent de mil llocs diferents... necessiteu fer un joc de coneixença: el pistoler. És un bon exercici de memòria. Formeu una rotllana, de peu, i que un voluntari es posi al centre. Un cop a lloc, tancarà els ulls i donarà voltes fins a assenyalar amb el braç a qui tingui al davant. Pam! Si sou vosaltres, us tocarà ajupir-vos i els dos companys que tingueu al costat hauran de disparar-se i dir-se el nom l’un a l’altre. El més ràpid? Segueix 'in'! L’altre... 'out'!

Un clàssic que no falla mai. Situeu-vos en mode públic i demaneu que algú s’atreveixi a ser el primer. És molt fàcil: que pensi una pel·lícula i la representi fent mímica. 'Blancaneus'? 'Full Monty'? 'Midnight in Paris'? Sí! Va, si l’encerteu sou els següents: rumieu-vos una ben difícil i compliqueu-los la vida als amics. També, si porteu el gen competitiu a l’ADN podeu formar equips i limitar el temps de cada ‘representació’.

Hi posem una mica de pausa? Podeu seure i només us demanarem que memoritzeu tres paraules: pim, pam, pum. Si dieu pim, li toca respondre amb un dels tres sons al de la vostra dreta, si feu pam, al de l’esquerra i si opteu per pum al de davant. Quan ho tingueu per la mà doneu-li la benvinguda a ‘pom’. Us saltareu un company. Un consell: jugueu-hi quan porteu unes copes de més. Us fareu un lio...!

Necessitareu paper, boli i zel. Una ment perversa apunta el nom d’un país, d’un actor, d’una cançó, d’una professió o del que li passi pel cap en un paper. Sense que ho veieu us ho col·loca al front. Crono a punt, comença el joc! Feu preguntes i a partir dels sí o no dels amics aneu recopilant informació fins a encertar què teniu al coco, qui sou, vaja! Ep, sabeu què? Ara també hi ha aplicacions per mòbil que us fan la feina més ràpida i us proposen les paraules a endevinar.

Aquest té un punt de malícia. Trieu una víctima i digueu-li que ha d’abandonar la sala per uns segons. Ok, ara expliqueu la mecànica del joc a la resta. Quan torni l’escollit li direu que sabeu un secret sobre ell i que no sabíeu com dir-li. Si és mínimament normal i curiós us començarà a fer preguntes per esbrinar què sabeu. Si la frase que diu acaba en vocal, digueu-li a tot que sí, si ho fa en consonat, feu que no. És probable que un cop acabi el joc... conegueu algun secret ocult del pobre conillet d’índies.

Tots hi hem jugat algun cop! Agafeu un mocador, feu dos equips i repartiu números. L’àrbitreque faci onejar el mocador ha de dir alt i clar un 2, 3, 8, 12... Sou vosaltres? Correu! Heu de ser més ràpids que l’altre equip i fer-vos amb la preuada peca de tela. Si no ho sou... us tocarà quedar-vos al mig amb la mà estesa fins que una ànima caritativa us salvi!

Aquest és un pèl més complex però ara que està tan de moda el làsertag, toca reivindicar-lo com a origen de tot! Si sou força gent, opteu per dividir-vos en tres equips. Uns tindreu bandera verda, els altres vermella i els tercers groga. La idea és protegir-la i que l’equip contrari no us la prengui. Haureu d’organitzar-vos en defenses i atacants i cuidar la vostra i, a la vegada, intentar fer-vos amb la que s’amagui a la base enemiga.

És fosc i teniu un parell de frontals o llanternes? Amb això ja fem. Tres de vosaltres sereu els que donareu llum col·locant-vos a una banda de la pista, jardí, esplanada... la resta, a l’altra punta, tindreu per objectiu avançar fins a arribar a on són ells sense ser vistos. Té un aire al pica-paret. Els dels frontals els mantenen en off, avanceu i, de sobte, fan llum. Us haureu de quedar quiets i intentar camuflar-vos bé –canvieu-vos la roba amb algú-. Ells, des d’allà on són, hauran d’esbrinar qui sou. Si sentiu el vostre nom... heu de tornar a l’inici!

“La Pepeta em va dir que venia”, “a mi em va dir que no”, “doncs crec que estava fora tot el cap de setmana”... Heu viscut situacions així? Qui no! Per recrear-les amb un punt d’humor, jugueu un parell de vegades al telèfon. Formeu un cercle, i digueu-li una paraula al de la vostra dreta. La idea és que aquesta passi d’oïda en oïda fins a tornar a vosaltres. Que havíeu dit vermell i us ha arribat turmell? Normal!

Oblideu-vos de l’strip poker! Si voleu treure-us la roba amb gràcia jugueu a fer una cadena. Amb l’excusa de donar-ho tot per l’equip i comprometre-us al màxim, aneu-vos traient peces i uniu les unes amb les altres. El grup que faci la cadena humana més llarga guanya. Ah, els sostenidors, els calçotets i els tangues donen punts extres!

No pot faltar! A nosaltres ens agrada la modalitat de relleus amb cullera i ou. En grups de tres, haureu de fer 500 metres cadascun amb una cullera a la boca i un ou al damunt d’aquesta. Feta la feina, passeu-li al següent. Heu de ser els més ràpids però també els més delicats. Si es trenca l’ou... malament!

Pot ser una gallina però també un dofí, un cotxe, Justin Bieber... És el típic joc d’imitar un animal, objecte o persona però amb un punt més divertit. Al valent que vulgui situar-se al mig per fer teatre li haureu de dir que faci de gallina... Ara, en realitat, tots sabran que es disposa a imitar a aquest animal. La gràcia és deixar que es passi una bona estona fent 'cocococ' i movent els braços perquè pugueu riure una bona estona. Si es desespera perquè no l’encerteu... feu-vos els despistats!

Toca tacar-se una mica, no? La mecànica és simple, s’infla un globus i es cobreix amb escuma de sabó. Cadascun de vosaltres en tindrà un i haurà d’intentar-lo afaitar amb una Gillette i deixar-lo ben net –sense ni gota d’escuma-. Si no us explota i us salta tot pels aires... és que sou d’un altre planeta.

És el joc dels jocs. En serio. Segurament els nostres pares ja hi jugaven però llarga vida al Twister. És molt senzill: cercles de colors i una ruleta que ens indica on col·locar peus i mans. Ara, si us toca tallar el bacallà sigueu una mica dolentots i feu trampes. Us deixem! Queden només dos supervivents i tenen una mà al vermell i un peu a l’altra banda, al blau? Compliqueu-los encara més la vida perquè caiguin en 3,2,1... eliminats!

Sí, tots hem jugat al joc de taula però sabeu què? Podeu improvisar un Cluedo casolà sense necessitat de deixar-vos els calés al Corte Inglés de torn. Abans de començar a dinar o sopar agafeu uns paperets i apunteu: noms, espais i arma. Matar al Minas al gimnàs amb una GoPro. Buf, quina vida més dura! És el nostre repte. Abans que acabi la festa hem d’arrossegar el nostre objectiu fins a la sala d’exercicis i tocar-lo amb una d’aquestes càmeres d’acció que tant ens agraden. Ara, a prop hi haurà alguna rateta que voldrà alguna cosa semblant amb nosaltres. Missió impossible? D’entrada sembla difícil però espereu que tothom vagi gat… els fareu anar per on vulgueu!

Fàcil però divertidíssim. Agafeu quatre jerseis, planteu-los a terra i... ja teniu dues porteries. És típic però, siguem sincers, té tots els números per triomfar: a tothom li agrada el futbol. A més, penseu-hi: fareu dos equips –de com més gent millor- així que barrejareu sí o sí els grups d’amics i obligareu al personal a interactuar entre ells. Si voleu ser més originals, sempre podeu optar per fer un fut-pong: amb una mini xarxa de ping-pong clavada a terra l’objectiu és passar la pilota a banda i banda.

El joc per excel·lència. Carn a la brasa o calçots són sinònim de cervesa a mansalva. Ja que hi sou, jugueu al Beer pong. Als extrems d’una taula col·loqueu entre 6 i 10 gots de cervesa –plens!- formant un triangle. Agafeu unes pilotes de ping-pong i intenteu encistellar-les en els gots del rival. Per cada bola que encerteu, l’equip contrari haurà de beure’s el got i enretirar-lo de la taula. Un avís: es fan tantes rondes com calgui fins que un equip es quedi sense got. Acabareu ben mamats!

Alonso Caparrós. Us sona? Segur que sí. Un mite. La nostra pre-adolescència televisiva va estar marcada per ell i Furor. Música i famosos fent el burro a la tele. I, nosaltres, a casa, cantant amb ells. Podeu fer la vostra pròpia versió del programa barrejant la idea de Furor amb la del mític 1, 2, 3. Dos equips i una paraula: Amor. S’han de cantar, per torns, cançons on aparegui. ‘Dos hombres y un destino', 'A Dios le pido', 'Por el bulevard de los sueños rotos'... ja no en sabem més! Mec! Punt pels altres!