Les millors sèries sobre el món de l’esport

LA SÈRIE. En majúscules, sí. Ara els capítols se’ns fan interminables però quan teníem set anys i la miràvem a la tele ens semblava fascinant. Les xilenes de l’Oliver, la catapulta infernal dels bessons Derrick, les aturades d’Ed Warner, la mala bava de Mark Lenders, els entrenaments a la neu del Flynet... però si fins i tot vam deixar anar alguna llagrimeta amb Julian Ross! Això sí, la nostra debilitat era Tom Baker: deixa de voltar i queda’t al New Team!

No arrufeu el nas! Aquesta sèrie farcida d’urbanites va marcar l’inici d’una nova ficció a TV3 i, sí, també parlava d’esport. Eing? D’squash! Com a bons barcelonins moderns, en Pere i en Roger es trobaven per descarregar tensions amb una raqueta a la mà. Enyorem les seves històries i les de la Laia, la Natàlia o la diva Cardona i resem perquè algun dia tornin després de donar-­nos –NOMÉS!­- tres temporades. Ah, és ideal per reconciliar­-vos amb Joel Joan.

Aaron Sorkin. Va ser la seva primera sèrie. Si us agrada el seu estil –diàlegs densos, ràpids i intel·ligents-­ i us heu cruspit ja totes les temporades de ‘El Ala Oeste de la Casa Blanca’ o ‘The Neswroom’ doneu­li al play a Sports Night. Com diria Kevin Roldan ‘contigo empezó todo’. Entrem a la redacció d’un programa de televisió esportiu i ens colem entre la vida personal i laboral dels protagonistes. Ritme trepidant i uns personatges que parlen sense parar. És Sorkin. O l’odies o l’estimes.

Per fi! Una noia com a gran protagonista d’una sèrie sobre arts marcials i d’un anime! Nosaltres la vam conèixer com a Ginger, però en l’original, la judoka responia al nom de Yawara Inokuma. Una adolescent amb un avi ex campió de judo que l’obliga a entrenar­la per ser la propera campiona olímpica. La Ginger vol ser una noia normal però un incident amb un lladre al carrer fa que un jove periodista descobreixi les seves qualitats pel judo. I d’aquí... a enamorar­-se i arribar als jocs de Barcelona 92’.

Chad Michael Murray. Necessiteu algun motiu més? Fem broma –o no­- però tot i que aquí la cosa va d’esport, Lucas Scott activa la nostra vena adolescent. Perdó! One Tree Hill és 100% teen i el bàsquet és només una excusa per veure Murray o Lafferty marcant múscul a la pista. Remireu­la si­us­plau. La relació entre Nathan i Haley i la seva boda sent encara alumnes d’institut us semblarà encara més ridícula i, amb sort, acabareu de definir­vos: sou de Leyton o de Brucas?

El Schin-Chan al costat del Chicho és un sant! Gamberro, desvergonyit, incorrecte... un antiheroi, vaja! Però en aquesta ficció, Chicho Terremoto es convertia en el protagonista de la festa. Tot i el seu físic –feia màxim mig metre­ marcava triples –‘tres puntos colega’­ i guanyava punts amb jugades surrealistes. Ara, gran part del capítol se’l passava aixecant faldilles. Era picant i ocurrent però... com en la majoria dels animes d’aquella època, els personatges femenins eren purs maniquís.

La Roca + HBO. De veritat? Doncs sí! Sembla que juguen en lligues diferents però es van unir per donar forma a Ballers. Centrada, també, en el món del futbol americà, ens acosta fins les festes, les amants, els cotxes, els diners, la fama i, també, les misèries dels jugadors i exjugadors de la NFL. Dwayne ‘La Roca’ Johnson interpreta una llegenda del mundillo que ara aconsella a joves promeses. Testosterona per un tubo amb un protagonista amb molt de carisme.

Recordeu els llançaments màgics de Dome Shinjo? Entre Doraemons i Candys i el Club Super 3 també ens va regalar aquesta perla al voltant del món de beisbol i d’un noiet de només deu anys que hereta del seu pare l’habilitat de jugar a beisbol com un autèntic crack. Tot i la seva edat, el seu llançament el porta a jugar en una lliga professional i a ser l’estrella dels Giants. És ficció, està clar!