On fer un bateig de busseig a Barcelona

Amb les ulleres –o màscara– cobrint-nos nas i ulls, aprenem a respirar per la boca a través del tub o regulador que comunica amb l’ampolla d’oxigen. També, ens ensenyen a inflar i desinflar l’armilla i a buidar la màscara en cas que se’ns ompli d’aigua. Un cop assimilat tot això, arriba el moment de descobrir com comunicar-nos sota les onades. Són dos símbols, un vindria a ser el clàssic d’'ok' i amb l’altre movem la mà com tremolant per avisar que volem sortir a la superfície. Bàsic i més fàcil del que sembla!

És el nostre primer contacte amb el busseig i ens diuen que no ens volen estressar amb teoria i tècnica, que l’objectiu és que descobrim sensacions com la de flotar o respirar dins l’aigua i les gaudim. Tot entès!

Au, vinga, que tenim ganes de veure vida submarina. Ens posem el neoprè i anem fins l’espigó de la Mar Bella. Amb els peus a la sorra, ja carreguem l’ampolla i ens posem tots els complements –déu meu com pesa!– i dins l’aigua, l’Alex, l’instructor ens ajuda a calçar-nos les aletes. Ens mirem, ens donem les mans i fem una primera immersió.

A la segona, recolzem els genolls al fons marí i sense adonar-nos, ara sí, avancem nedant a poc a poc. I, també, sense pressa però sense pausa desapareix el 'piiip' que notem a l’oïda i ens acostumem a respirar pel regulador. Màgia?

Són gairebé 40 minuts d’immersió, amb l’Àlex enganxat sempre a nosaltres, en què rodegem l’espigó de la Mar Bella, baixem fins a sis metres i veiem de ben a prop bancs de peixos immensos i les anunciades llagostes –visca!–. Ens toca buidar un cop la màscara d’aigua i ho fem perfecte i, a vegades, ens embalem tant que només per això dubtem més a l’hora de respirar.

Hem bussejat però seria més encertat dir que ens hem oblidat del món, hem fugit, ens hem submergit i hem meditat, sí. És una experiència tan relaxant que ens ha deixat ben a prop d’entendre què vol dir la paraula 'zen'.