L'amenaça travesti

Va haver-hi un temps on a Barcelona proliferaven els espectacles de cabaret. Al llarg del Paraŀlel hi havia molts locals on era habitual que es representessin muntatges que combinaven cançons i textos diversos. Les germanes Shimai, la Sharonne i la Kyra, són unes nostàlgiques i troben a faltar aquella època, un temps en què vestir-se de dona i pujar a un escenari era un art. Per això, després de deu anys de formar parella artística, han decidit tornar als orígens i protagonitzar un xou que intenta recuperar l'esperit de la ciutat més canalla. Es titula '¿Qué te pongo?' i es pot veure tots els divendres al Guasch Teatre.
Les Shimai no estan soles en aquesta aventura. Les acompanya una particular pianista, Taviola Maslowa. Juntes interpreten cançons diverses i les enllacen amb textos on parlen de temes d'actualitat i de la vida en general. Ho fan sense pèls a la llengua. "Tenim ganes de dir veritats. Sense tallar-nos. Però sempre des del nostre particular punt de vista", ens expliquen. El seu espectacle rep tothom, fins i tot el públic que s'ubica a la platea i a l'escenari, on hi ha una barra de bar i diversos tamborets.
Es tracta d'un xou totalment interactiu on la parella també versiona en directe temes populars, des d'Eurythmics a Mocedades passant per Nacha Guevara. Tot i que els últims anys ha sigut habitual veure a les Shimai actuant en restaurants i establiments com l'hotel Axel, amb aquest muntatge tornen als orígens. De fet, '¿Qué te pongo?' neix a partir d'una proposta similar que van protagonitzar el 2002 al Círcol Maldà. Les Shimai estan en ratxa. Han començat les golfes al Guasch a la vegada que s'han incorporat a la plantilla d'El Molino. Des de fa uns dies formen part de l'espectacle Burlesque Fever, on s'han convertit en les nebodes de la mítica Merche Mar. Allà se les pot veure de dijous a dissabte. Això vol dir que els divendres faran doblet. Si una nit, cap a les onze, veieu un parell de transvestits derrapant per l'Eixample, que no s'escampi el pànic. Són les Shimai que surten d'un teatre en direcció a l'altre sense temps de canviar-se ni les sabates.