Un ritual de brunch, tapes i còctels per assaborir el setembre i l'octubre des dels hotels

Al Sintonia, dins del Catalonia Boulevard, el foc té bona part de la paraula. La cuina treballa a foc lent i a la brasa, amb producte de temporada i proximitat, i es pot tastar també a la terrassa interior de l’hotel, una petita pausa del moviment del centre de Barcelona.

El seu Steak & Wine Bar trasllada aquesta filosofia a un format més informal, de tapes i platets per compartir. Al centre de tot hi ha un vell conegut de la casa: l’steak tàrtar en brioix, convertit ja en una de les seves elaboracions més emblemàtiques. La resta de la carta revisa sabors d’arrel tradicional i els acompanya amb més de 50 vins de diferents denominacions d’origen. Una bona excusa per jugar a trobar quin plat i quina copa fan més bona parella.

En plena plaça Catalunya sobreviu un tros de la Barcelona modernista. El Contempo Gastrobar ocupa els baixos del Catalonia Plaça Catalunya, un edifici del segle XIX projectat per Emilio Sala Cortés, mestre de Gaudí i un dels arquitectes vinculats als primers anys de la Casa Batlló. Avui, els seus interiors històrics són l’escenari d’una cuina catalana que parteix del receptari conegut per portar-lo una mica més enllà.

La millor manera d’entrar-hi és compartir i anar fent lloc a taula. Hi ha la croqueta de pernil ibèric, la bomba de la Barceloneta i unes braves a la seva manera, però també un patacón amb tàrtar de tonyina i mango, el matrimoni d’anxova i seitó o un biquini trufat amb mozzarella i pernil. Entre els plats del xef Josep Jorba, val la pena guardar espai per a la truita de patata amb tòfona, ous ecològics i formatge de cabra de la Garrotxa, o el mini caneló de pollastre rostit de pagès. Tradició catalana, sí, però sense necessitat de deixar-la quieta.

El Mediterrani és prou gran perquè una taula sencera no l’acabi d’abastar. Al Sofia Bar & Tapas del Grand Hyatt Barcelona, el xef Fiorenzo Paolo Migliavacca en recorre diferents ribes a través de tapes i platets que parteixen de receptes reconeixibles i les porten cap a terrenys més contemporanis.

La carta permet començar amb unes ostres del Delta de l’Ebre o una mojama artesanal de tonyina amb cremós d’alvocat i continuar amb el pop a la brasa amb ajada tradicional o un brioix torrat amb costella ibèrica. Més inesperats són els lingots cruixents de paella de marisc amb tàrtar de gambes o la carxofa confitada a la brasa amb allioli de codony. I la revisió dels clàssics arriba fins a les postres, amb una escuma de crema catalana amb cor de caramel salat o una esfera de tiramisú. Una carta pensada per compartir, picar d’aquí i d’allà i deixar que el Mediterrani faci la resta.

Al terrat del Pulitzer Barcelona fa més d’una dècada que saben que una tarda d’estiu necessita poques coses, però ben triades: alguna cosa bona al plat, música i un lloc on veure com baixa el sol. La Terrassa, dissenyada per Lázaro Rosa-Violán, s’ha convertit en un petit clàssic del centre de la ciutat i aquest any mira gastronòmicament cap a la Mediterrània oriental.

La carta, pensada per posar al mig i compartir, passa per l’hummus, les broquetes de xai, les aletes a la brasa i diverses opcions vegetarianes, sempre amb producte de proximitat i temporada. El final també viatja cap a l’est, amb un cheesecake de baklava i pistatxo. I quan la cuina abaixa el ritme, la música en pren el relleu: de maig a octubre, el #BuenasTardesPulitzer porta DJ i concerts en directe al rooftop de dijous a diumenge. Una fórmula que, després de més de deu anys, sembla haver trobat pocs motius per canviar.

La cuina barcelonina de tota la vida també sap posar-se al dia. Al Bar La Esquina, dins de l’hotel Regina, ho fa sense disfressar-se gaire: tapes i platets reconeixibles, receptes de casa i algun gir que les treu del terreny més previsible.

La truita del dia arriba amb ceba caramel·litzada i l’ensaladilla de patata a la llimona, amb tàrtar de tonyina vermella. Per compartir amb més gana, hi ha arrossos com el de galta de porc estofada, plats mariners com el bacallà esqueixat amb vinagreta de fesols i combinacions tan nostres com les mandonguilles amb sípia i llagostí. La resta és, literalment, bufar i fer ampolles: un bon vi al mig de la taula —o una cervesa ben freda— i anar demanant.

El nom ja avisa que aquí les coses poden anar en més d’una direcció. El Reversible, el Tapes Bar de l'Hotel Indigo Plaza España, posa la cuina barcelonina en un escenari urbà de colors intensos, textures i disseny contemporani, a tocar de Montjuïc.

La carta comença en terreny conegut, però hi posa accent propi: braves Reversible amb allioli d’all rostit, croquetes casolanes, una Bomba de Sants ben cruixent o un brioix d’anxova “00” amb mantega fumada de tomàquets secs i piparra. Per posar al centre, la xatonada amb carpaccio de bacallà, l’albergínia a la brasa amb sobrassada, mel i formatge de cabra o el calamar encebollat amb mongetes. I si la taula demana més, entren els arrossos —de gamba vermella i calamar, d’ànec i foie o de verdures i carxofes—, el bacallà confitat a 65° amb samfaina o unes galtes de vedella guisades durant 18 hores. Una carta que mira la tradició de cara, però no la deixa exactament com l’ha trobada.

Els bars de barri també poden tenir casa en un hotel GL. Le Bouchon, al Mercer Hotel Barcelona, recupera aquella manera tan barcelonina de menjar a base de tapes, barra i sobretaules improvisades, però la passa pel filtre del xef Xavier Lahuerta.

Uns pebrots de Padró amb flor de sal poden precedir unes anxoves del Cantàbric, però és quan la carta s’atreveix una mica més que apareixen alguns dels seus plats més singulars: moixama de tonyina amb escalunya i gel de fruita de la passió, albergínia fregida amb mel d’herbes i formatge de Muntanyola o bacallà fumat amb olives kalamata. També hi ha calamars a l’andalusa amb salsa de tomàquet a la vainilla i brandada de bacallà amb allioli negre. Plats amb prou personalitat per sorprendre, però sense perdre aquella informalitat que demana una taula plena de tapes.

La carta de l’Ona Lounge, a l’H10 Casanova, no sembla gaire interessada en les fronteres. Comença amb unes braves o unes croquetes de pernil i, unes pàgines més enllà, ja ha passat per Àsia, Mèxic i Hawaii. Tot en un espai de vocació informal, pensat perquè els plats circulin pel centre de la taula i la copa no quedi gaire lluny.

S’hi poden compartir gyozas de porc, calamars a l’andalusa amb maionesa cítrica o uns tacos de cochinita pibil, i continuar amb un pad thai de calamars i gambes, un poke de salmó o una hamburguesa vegana de cigrons. Per als que prefereixen no fer tants quilòmetres, també hi ha truita de patates amb pa amb tomàquet i pernil ibèric. La cocteleria, amb clàssics i creacions de la casa, acaba de donar sentit a una carta feta, precisament, per anar picant sense seguir cap ruta concreta.

I en aquest lloc les tapes no només es reserven a l’apartat salat: també poden ser dolces. No marxeu sense tastar la tatin de poma casolana amb gelat de vainilla.

La Catedral de Barcelona queda tan a prop que gairebé sembla una convidada més a taula. Des del rooftop de l’H10 Madison, La Terrassa del Gòtic ofereix una de les perspectives més privilegiades del centre històric i hi suma cuina ininterrompuda per poder-s’hi plantar gairebé a qualsevol hora del dia.

Entre una mirada a les teulades del Gòtic i una altra a la Catedral, poden anar apareixent croquetes casolanes de pernil ibèric, pebrots de Padró, braves o pa de coca amb tomàquet, al costat de falàfels amb tzatziki i gyozas de llagostins i verduretes. Per entaular-s’hi amb més gana, hi ha salmó a la planxa amb arròs i salsa d’anet, entrecot amb patates i salsa Café de París o pollastre al curri amb basmati. Un bon lloc per comprovar que, de tant en tant, fer de turista a la pròpia ciutat té recompensa.

El vermut té les seves pròpies normes no escrites: olives dins o fora i, a poder ser, amb un esquadró de platets fent-hi muralla. La 1925 Vermuteria, al METT Barcelona, recupera aquesta manera tan nostra d’entendre l’aperitiu i l’allarga fins que, gairebé sense adonar-nos-en, ja som a l’hora de dinar.

Per començar, gildes d’anxova i oliva, anxoves del Cantàbric, pernil ibèric amb pa amb tomàquet o un hummus de romesco amb xips de blat de moro. Després, la cosa s’escalfa amb braves o croquetes, però també amb platets que s’allunyen una mica del guió habitual, com broquetes de pop amb ceba tendra i salsa verda o cruixents de mar amb allioli lleugerament picant.

I que ningú doni el ritual per acabat abans de les postres. La crema catalana manté el peu en la tradició, mentre que els profiterols de nata amb salsa de xocolata o les maduixes amb mascarpone i gelat de vainilla proposen una hora del vermut que acaba amb cullera.

Una bona llauna, un formatge amb nom i cognoms i una copa de vi ben escollida. Tablafina, a peu de Rambla Catalunya i dins l’NH Collection Barcelona Gran Hotel Calderón, parteix d’una idea senzilla: si el producte és bo, no cal marejar-lo gaire. Al capdavant hi ha el xef Alex Cobles, amb l’assessorament gastronòmic d’Abel Valverde i David Robledo.

La barra combina embotits, formatges, conserves i productes amb denominació d’origen amb receptes que entren de ple en la cuina catalana: caneló tradicional de rostit amb crema de tòfona, fricandó de vedella o mandonguilles de cua de bou estofades. El Mediterrani treu el cap amb pop a la brava, suquet de rap i musclos o arròs sec de sípia i gambes. I com correspon a un wine bar, el vi forma part del joc, amb una selecció pensada per trobar una bona parella a cada platet.

L’Ohla Barcelona és aquell hotel de Via Laietana que us observa abans que vosaltres el mireu: centenars d’ulls de ceràmica decoren la façana. A la planta baixa, La Plassohla posa l'atenció en el plat, amb Romain Fornell al capdavant de la proposta gastronòmica i una barra davant de la cuina des d’on es pot seguir el moviment dels fogons.

Un lloc on les tapes mediterrànies se'n van de viatge. Al costat de les croquetes de pernil ibèric, les braves o les anxoves amb pa amb tomàquet apareixen unes cigaletes “Robuchon” amb alfàbrega i kimchi, un tàrtar de tonyina Balfegó picant amb arròs cruixent o un carpaccio de gamba blava amb llima i pa carasau. I encara queda lloc per a l’albergínia amb miso, crema de parmesà i fajol cruixent o els musclos bouchot a la brasa. Una barra des d’on comprovar que la tapa mediterrània admet bastants més accents dels que sembla.

A l’Eixample també se li pot prendre la mida des de dalt, i fer-ho amb una copa a la mà millora bastant l’experiment. La terrassa del Claris Hotel & Spa GL s’enfila sobre les teulades del centre amb una cocteleria que es mou entre notes florals, cítriques, amargues i tropicals.

El Fresh Sling, creació del cocteler de la casa, combina vodka Ketel One amb St. Germain i el contrapunt amarg del Grand Marnier. Més exòtic és el Passion Terraza, amb tequila Patrón Silver, Italicus, fruita de la passió i un toc de llimona fresca. I aquí no beure alcohol tampoc significa conformar-se amb un refresc: el Claris 0,0 barreja taronja, pinya i fruits del bosc. Tres maneres ben diferents de brindar amb Barcelona estesa uns quants pisos més avall.

Sou dels que sou feliços amb un gintònic d’acabats perfectes? A la Cúpula 360º del Gran Hotel Havana tenen material per posar-vos a prova. Des de la setena planta i amb Barcelona oberta al voltant, aquest rooftop dedica una bona part de la seva proposta als gintònics, amb una selecció que permet jugar amb perfils i procedències ben diferents.

Hi trobareu des de Beefeater, Tanqueray o Bombay Sapphire fins a Hendrick’s, Monkey 47, Citadelle o Macaronesian, servides amb tònica Schweppes Premium o Hibiscus. I per als que prefereixen explorar altres camins, la barra no s’acaba en la ginebra: també ofereix còctels i una extensa selecció de destil·lats, amb whiskies japonesos com Hibiki, roms com Zacapa 23 o diferents tequiles. 

A la vuitena planta del ME Barcelona, el brindis ha començat a prescindir de l’alcohol sense renunciar a complicar una mica la recepta. El Furtivo Rooftop combina skyline i cocteleria amb una particularitat poc habitual: una línia de mocktails d’autor enriquits amb col·lagen, creada en col·laboració amb SESEN.

El Revitalízame juga la carta més fresca, amb llima, menta, col·lagen i refresc d’aranja; l’Elixir se’n va cap al terreny afruitat amb taronja, pinya, nabius i llima, rematats amb ginger beer. Dues combinacions que amplien el repertori del còctel sense alcohol i li donen un gir funcional. La resta la posen les vistes sobre Barcelona.

Al Yolo Bar del Paxton Barcelona, la tardor té gust de fruita de la passió, pinya i llima. Són els ingredients del Paxton Tropic, una de les creacions de la casa, que hi suma rom Santa Teresa 1796 per construir un còctel decididament tropical.

La barra també juga amb altres registres. El Hugo combina St-Germain, cava, soda i fruits vermells, mentre que el Dolce Amaro busca el contrast entre Martini Fiero, bourbon, ordi i llima. I durant juliol i agost, els spritz tenen pla propi: dues copes acompanyades d’olives per compartir. Una proposta sense gaires complicacions per començar la nit quan encara és de dia.

Al Rooftop Sky Garden del Sallés Hotel Pere IV, la cocteleria tira de clàssics que saben especialment bé a l’aire lliure. L’escenari hi acompanya: una gran terrassa oberta sobre Barcelona, d’aires rústics i contemporanis, per veure com la ciutat canvia a mesura que avança la tarda.

A la copa, es pot anar sobre segur amb un Mojito, un Negroni o un Moscow Mule, o buscar sabors més tropicals amb la Pasión Colada, de rom, mangaroca i fruita de la passió, i el Mai Tai, amb rom, Cointreau, amaretto, pinya i llima. La carta també reserva espai als spritz i a versions sense alcohol com la Virgin Colada o el Virgin Mojito. Ara només queda una decisió: cítric, amarg o tropical?

A tocar de la Barceloneta, el Mediterrani també arriba a la coctelera. Al Tendiez del Sofitel Barcelona Skipper, la proposta líquida acompanya la cuina del xef David Andrés amb una barreja de clàssics revisats, aromes florals i combinacions que miren força més enllà de Barcelona.

L’Spritz francès porta el popular aperitiu cap a notes de saüc, rosa i aranja, mentre que la Posta de sol picant busca més caràcter amb una combinació especiada d’inspiració mexicana i oriental. També hi ha lloc per brindar sense alcohol amb Terefereixo, un mocktail de te, mandarina, mango i soda. Tres còctels amb perfils ben diferents per escollir segons el moment: floral i amarg, picant o directament tropical i refrescant.