El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge

Haruki Murakami
Trad. Jordi Mas i
López. Empúries.
336 pàg. 19,95 €

Murakami ha creat un univers literari inconfusible que té molts seguidors. I és que l'atmosfera estranya de les seves històries i la sensibilitat de l'escriptor japonès a l'hora de reflectir els sentiments atrapa i no deixa indiferent. Especialment els seus lectors, a qui no defraudarà 'El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge'. En aquesta ocasió, Murakami narra la història de Tsukuru Tazaki, un enginyer japonès de 36 anys que tracta d'esbrinar per què, quan estudiava a la universitat, va ser rebutjat pels quatre amics que formaven amb ell un grup inseparable a l'institut.

Murakami és un mestre a l'hora d'expressar en paraules la íntima complicitat que es crea en una llarga conversa amb un amic o amb la persona estimada. I ho torna a demostrar en aquesta novel·la plena de confidències i revelacions que ajuden a entendre el perquè d'una decisió tan injusta com necessària.

Perquè, com deixa clar aquesta història, fins i tot els grups d'amics més sòlids i units se sustenten en un fràgil equilibri de relacions. I quan aquest equilibri es trenca, cadascú ha d'aprendre a viure per la seva banda, encara que això pugui resultar traumàtic i que alguns es vegin abocats al seu tràgic destí. És possible que Murakami no sorprengui com el primer dia, que a vegades li sobri un punt de sentimentalisme i que algunes de les seves escenes oníriques resultin massa extravagants. Però a 'El noi sense color...' confirma, un cop més, que pocs escriptors actuals saben expressar millor les emocions més íntimes dels éssers humans.