Extraños eones

Extraños eones
Emilio Bueso
Valdemar
288 pàg. 20 € Només el valencià Bueso, el nostre gran renovador del gènere de terror, podia clavar un salt així després d'obres com 'Diástole' o 'Cenital'. Per obrir boca, proposa un retrat hiperrealista dels homies o nens del carrer que es podreixen al cementiri egipci d'El'Arafa. I a mig llibre ho transforma en un malson lovecraftià que reinventa els Mites de Cthulhu. I lliga! S'ha de ser bo...
Com l'Islam, el Khaldun, l'Ideodaniach o el Benipé, abduïts per arnes monstruoses que els menen a la perdició del déu exterior Nyarlathotep, el lector d''Extraños eones' es veu arrossegat pel seu secret: l'estil directe, incòmode i efectiu que fa de Bueso una espècie de Baroja de l'horror còsmic. Passant d'Egipte al Sudán i Barcelona per acabar a la Terra dels Malsons, el valencià esdevé un flautista d'Hamelín, sí. Un de letal com l'Azathoth.
De l'extraordinària coberta del Santiago Caruso al jeroglífic final, aquest volum de la col·lecció Insomnia de Valdemar és un dels títols de gènere de l'any. Entre visionat i visionat al Festival de Sitges, és la setmana per recordar que, fins i tot per a qui aquests referents li sonin a meroític, Bueso és ja, dins i fora del fandom, un nom imprescindible. Un visionari dels malsons. El 'puto amo'.